Els dies 23 i 24 de novembre es porten a terme a l’Arxiu de Reus les I Jornades d’Arxius Recerca i Difusió, organitzades per l’Arxiu Municipal de Reus i l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. Un total de 45 persones, entre estudiants, docents i persones interessades, han formalitzat la inscripció a través del web de l’Ajuntament de Reus.
Aquestes jornades tenen com a objectiu principal donar a conèixer l’Arxiu de Reus i el gran potencial documental que ofereix a la ciutadania, ja sigui als estudiants de batxillerat que han d’encarar el treball de recerca, docents que vulguin aprendre d’altres experiències d’investigadors de primera línia – molts d’ells vinculats amb el nostre territori- o ciutadans interessats a descobrir les funcions dels arxius, què s’hi fa, quina documentació contenen i quin ús en poden fer.
Ponents de primer nivell
Dijous 23, després d’una introducció on s’exposarà què es fa en un Arxiu i quines són les seves funcions, es procedirà a fer una visita guiada per les instal·lacions. Tot seguit, el Dr. Ezequiel Gort, parlarà de la diversitat de fonts documentals que ajuden a la construcció de la història local, i es centrarà en aquesta ocasió, en els fons medievals.
Ezequiel Gort, doctor en Història i arxiver municipal de Reus entre els anys 1994 i 2015, ha centrat el seu àmbit de recerca bàsicament en Reus – la seva ciutat-, el Camp de Tarragona i el Priorat; dins d’aquest àmbit, bàsicament s’ha dedicat a la història medieval i el monaquisme cartoixà i cistercenc.
A partir de les 16:30 h, quatre grans investigadors, tots ells vinculats amb el territori, exposaran les seves línies d’investigació més recents:
Eduard Juncosa, doctor en Història Medieval per la Universidad Complutense de Madrid, des de l’any 2008, professor ajudant al departament d’Història Medieval de la mateixa universitat, parlarà sobre el tapís de la Bona Vida (Museu Diocesà de Tarragona), conferència que impartirà sota el títol “Quan els fils ens parlen: el tapís de la Bona Vida (s.XV)”.
Per Juncosa la investigació pot ser entesa com un joc de pistes en què cal resoldre els successius interrogants que se’ns van plantejant contínuament fins arribar a les metes que ens hem marcat. Per a fer-ho és necessari seguir una metodologia adequada i fornir-se d’instruments pertinents, recopilar tot allò que se sap de l’objecte d’estudi i buscar nous indicis que ens ajudin a confirmar o falsar hipòtesis. Podrem veure la importància de cadascuna d’aquestes fases a partir de la presentació de l’estudi que està duent a terme actualment, centrat en l’anàlisi del tapís de la Bona Vida, el qual es relaciona íntimament amb les recerques precedents de la seva carrera acadèmica.
Tot seguit, la doctora Coral Cuadrada parlarà d’un tema tant interessant com desconegut, el de les beguines. Sota el títol “Vida activa, vida contemplativa: beguines i recluses”, Cuadrada exposarà una de les seves línies d’investigació sorgida arrel de l’estudi en profunditat del testament de Ramon Llull, conservat a l’Arxiu del Marquès de Barbarà, del qual n’és la directora.
Coral Cuadrada és professora d’arxivística, historiografia, història medieval i història de les dones (edat mitjana i moderna) a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i també d’història de les dones al màster interuniversitari Estudis de dones, gènere i ciutadania. És també directora de l’Arxiu del Marquès de Santa Maria de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt.
A continuació, el doctor Jordi Morelló, un dels màxims experts en fiscalitat medieval, presentarà la seva ponència “L’estudi de la fiscalitat baixmedieval a les comarques tarragonines: balanç historiogràfic dels darrers vint anys” on es destacarà el pes que té la fiscalitat en el panorama historiogràfic actual. També exposarà alguns dels problemes plantejats per l’estudi de la fiscalitat, centrant-se ja en l’àmbit del municipi baixmedieval català.
Jordi Morelló Baget és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a professor ajudant a la Universitat de les Illes Balears (2000-2005) i com a investigador Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona (2008-2013). La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la fiscalitat i les finances del municipi baixmedieval, tant a Catalunya (Camp de Tarragona, baronia de la Llacuna) com a les Illes Balears, i en els darrers anys s’ha decantat per l’estudi de la fiscalitat eclesiàstica i les relacions Església-Monarquia en l’àmbit de la Corona d’Aragó.
Les tombes reials de Poblet i Santes Creus
La darrera exposició de la tarda del dijous, “Laberints, fils d’Ariadna i nines russes. De Roma a les tombes reials de Poblet i Santes Creus”, anirà a càrrec del doctor Stefano Maria Cingolani.
Cingolani parlarà de procés que ha seguit per encarar la seva investigació, sobretot la centrada en les tombes reials de Poblet i Santes Creus, i com la documentació que contenen els arxius li ha servit per explorar els camins més diversos possibles i, tot sovint, inesperats, que l’han dut a plantejar-se nous reptes.
Cingolani, Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de La Sapienza de Roma, ha estat professor a la Universitat Tor Vergata de Roma durant els anys 1989-1994, professor visitant a la UB i a la Pompeu Fabra. Actualment es dedica a temps complet a la investigació. Ha publicat gran quantitat d’articles sobre èpica, novel·la, lírica trobadoresca italiana i sobre literatura catalana.
L’any 2015 fou comissari de l’exposició El temps dels almogàvers. La Crònica de Ramon Muntaner, al Museu d’Història de Catalunya i actualment és professor del curs d’Història del dret a la Universitat Rovira i Virgili.
Divendres al matí és prevista la presència de la directora del Centre de de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, M. Àngels Solé. La seva conferència du per títol “La importància de la conservació i la preservació. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya”. Aquesta exposició constarà de dues parts, la primera consistirà en explicar quina és la missió del CRBMC, quins són els seus objectius estratègics, les funcions que s’hi duen a terme i les línies d’ajuts. Es posaran exemples relacionats amb la conservació del patrimoni documental. En una segona part explicarà quins són els criteris d’intervenció en el patrimoni, fent esment especial als materials d’arxius, obra gràfica i fotografia.
Llicenciada en Història per la UAB, M. Àngels Solé és directora del CRBMC des de març de l’any 2011. Anteriorment va ser cap de la divisió d’Activitats del Museu Nacional d’Art de Catalunya, cap d’exposicions i difusió del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, cap de documentació i difusió del Museu d’Història de Catalunya (MHC), entre d’altres càrrecs que ha ocupat al llarg de la seva trajectòria professional.
Paleografia
Per finalitzar, el doctor Daniel Piñol Alabart oferirà una classe pràctica de paleografia, eina indispensable per afrontar l’estudi del documents medievals. Després d’unes explicacions teòriques bàsiques, s’analitzaran diferents documents, tots ells custodiats a l’Arxiu de la ciutat: des de les cartes de població fins a llibres de clavaria, estimes, ordinacions o el primer Llibre d’Actes municipal.
Daniel Piñol Alabart és doctor en Història a la Universitat Rovira i Virgili i des de 2003 és professor titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques. Les seves línies principals de recerca són la Història del Notariat a Catalunya, l’estudi i anàlisi de documentació privada catalana, la Cultura Escrita i classes subalternes, la Documentació municipal, eclesiàstica i patrimonial a l’Edat Mitjana, la innovació docent en Història Medieval i la Història de la Cultura Escrita.
Les Jornades finalitzaran la tarda del divendres amb un visita guiada a la Biblioteca del Centre de Lectura, on es podran conèixer, de la mà de Montserrat de Anciola, els incunables del segle XVI i la col·lecció de pergamins.
