La formació i la retenció de talent resulten claus pel futur de la Conca
Són algunes de les principals conclusions que es desprenen de la jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i que ha tingut lloc a Concactiva el dilluns 11 de desembre.
Jordi Cartañáı L’ A-27, la formació, l’arribada de CIMALSA com a revulsiu per una major industrialització de la Conca, les energies renovables i el paisatge de la comarca com a valor afegit, han sigut els principals sobre els quals ha transcorregut la Jornada “Hortizó Empresarial a la Conca”.
Organitzada per la Cambra de Comerç i amb la col·laboració de Concactiva, espai on ha transcorregut la tertúlia, hi han participat Josep Pijoan, Propietari de Cargas Industrials Pira, Martí Rull, Director gerent de la fàbrica Europastry a Sarral, Joan Sanfeliu, CEO de Productos Montblanc més coneguda com “la fàbrica de goma”, Àngel Torija, Director de Maletas Queralt i Francesc Xavier Cortés, accionista majoritari de Polígon la Sallida.
Durant la xerrada, conduïda pel periodista de Ràdio Reus Cadena SER Jordi Cartañá, tots han coincidit en donar la benvinguda al túnel del coll de Lilla, una obra que Josep Pijoan ha fet notar que “a la Segona República, fa 90 anys ja se’n parlava. Que hi havia d’haver un forat a la muntanya per poder connectar la Conca amb l’Alt Camp i Tarragona”. Un projecte del que se n’ha parlat 25 anys i que n’han hagut de passar 15 per ser una realitat definitiva. Ara bé, el túnel, els empresaris el veuen com una primera fase. La segona ha de passar i de forma “urgent” per una connexió amb la N-240 i l’autopista. També s’ha parlat d’una variant de la C-14 Alcover-Montblanc perquè es dona el cas que el túnel no permet el trànsit de mercaderies perilloses pel que encara han de passar pel coll de LIlla i per tant, per l’AEQT, la situació continua sent la mateixa de sempre. Una variant que també serviria per esponjar el trànsit de vehicles en general.
Durant la conversa s’ha plantejat quines dificultats es van trobar cadascuna de les empreses representades quan van obrir portes al seu dia i quines dificultats es trobarien ara. Productos Montblanc neix el 1925, Maletas Queralt el 1939, Cargas Industrials el 1964, Europastry s’instal·la el 1992 a Sarral i el Polígon la Sallida es dona d’alta el 1996. Cinc moments, cinc realitats diferents i tots han coincidit en el fet de no voler marxar del municipi on van néixer. Per una pura qüestió de sentiment de pertinença, per responsabilitat social i econòmica envers els seus respectius municipis i perquè en el moment de la seva constitució, tot i les dificultats pròpies de cada època, van poder obrir portes amb una “relativa facilitat”.
Marti Rull ha assenyalat que al seu dia Europastry va tenir facilitats per part de la Generalitat a l’hora d’implantar-se a Sarral, però també ha deixat anar que, avui dia, tant a nivell de Catalunya com de la Conca, obrir una empresa és més dificultós “pels tràmits administratius i normatives cada cop més restrictives”. Una lectura que ha compartit Àngel Torija i ha afegit que, en cas de fer un plantejament purament econòmic, la Franja, a l’Aragó, resulta molt més atractiva perquè “tenen unes condicions molt millors”.
El Logis Montblanc, promogut per CIMALSA, s’ha plantejat com la part del tot. Com el un revulsiu per un creixement industrial a la zona. Els ponents el veuen com un polígon gran que comportarà un canvi important a Montblanc i comarca i n’esperen un efecte crida d’empreses auxiliars. Però, la qüestió és com s’omple el polígon: “Amb empreses eficients, no contaminants i que creïn molt valor afegit”, una carta als reis que ha posat damunt de la taula Torija pel que cal anar a fora a vendre aquests terrenys i també l’entorn. Això és “la qualitat de vida que hi ha pels seus treballadors i directius”. S’ha apuntat que aquest polígon pot resultar un canvi de paradigma com al seu dia ho va ser l’arribada de l’autopista. Toca fer habitatges, doncs, en previsió dels treballadors que han de venir? Sí. Cortés apunta a un creixement de població i, per tant, d’habitatges. Ara bé, ha assenyalat que el polígon es planteja amb parcel·les més grans i s’hauria d’anar a parcel·les més petites a les que hi tenen més números de fer-hi cap les petites empreses i empresaris de la Conca. La petita i mitjana empresa es visualitza com una aposta, sinó més segura, si més diversificada per allò de no posar tots els ous en un sol cistell. Malgrat la disparitat d’opinions i apreciacions sobre aquesta iniciativa, tots desitgen que serveixi per atraure més persones que vulguin venir a treballar i, sobretot, viure a la Conca. És té clar que en cap cas s’hauria de baixar dels 20.000 habitants actuals perquè suposaria perdre prestacions de caire social i també perdre pes d’influència dermogràfica a l’hora de reclamar serveis que en d’altres llocs ja es tenen. S’ha posat d’exemple com al seu dia va costar l’arribada i implantació d’internet i com, encara ara, costa que la fibra òptica arribi als municipis més petits.
En relació a la població, la vinguda de nous perfils o a la creació i retenció de nous talents s’ha posat damunt de la taula com una de les principals necessitats que es detectaven al pla Estratègic per la Conca de Barberà 2018-2025 publicat l’octubre de 2019. “El bo seria que la formació estigués encarada a les industries que hi ha o les que hagin de venir”. Aquí s’ha apel·lat a que pares i alumnes es plantegin si es volen quedar a viure i a treballar a la Conca i per tant observar les necessitats de perfils que hi ha o hi poden haver i en prevenció de que els joves si marxen fora de la comarca a formar-se difícilment tornaran.
Son necessàries formacions nivell mig i elevat, però també s’ha posat un especial èmfasi en els oficis. “Falten fusters, electricistes, lampistes” ha reivindicat Pijoan. Quelcom que des del gremi de la construcció Cortés ha corroborat que cada cop costa més de trobar. Sanfeliu ha obert els horitzons amb “la indústria de continguts” pel que l’únic que es necessita és una bona connexió a internet i “aquí es pot fer amb un nivell de vida superior”. També es dona el cas que les mateixes empreses són les que formen els seus propis treballadors com és el cas d’Europastry amb “plans formatius interns pagats per l’empresa perquè no hi ha gent formada” perquè, segons Martí Brull, es troben que als instituts d’FP no omplen les classes. Queden llocs vacants sobretot a les classes de mecatrònica i automatització per la part de manteniment és el que fa més falta i literalment no n’hi ha. En aquesta línia s’ha plantejat la FP com una opció formativa que ja no és per les persones que no saben què fer amb la seva trajectòria acadèmica o que no es veuen en cor d’abordar uns estudis universitaris. Al contrari. Són perfils buscats i la majoria més ben pagats que els que compten amb una titulació universitària. També s’ha reivindicat la potència que té la vinya de la comarca amb 27 embotelladors i les possibilitats i necessitats de formació que això implica.
Que les energies renovables són presents i necessàries ningú ho ha posat en dubte. Sigui per qüestions mediambientals, sigui per un estalvi en el cost de l’energia. Algunes de les empreses han apostat per plaques solars però cal tenir molt en compte la ràtio inversió i manteniment i el marge d’estalvi que representen. Així com Sanfeliu ha exposat que per una qüestió de creure-hi i traves administratives, traves a banda a Productos Montblanc generen el 55% de l’energia amb renovables Pijoan ha lamentat que a Cargas Industrials Pira han hagut de deixar-ho córrer perquè els augmentaven la potència contractada amb l’encariment que això comporta a la factura i per tant un desajust econòmic insalvable. A Europastry dels residus que generen en fan pinso per animals en un clar exemple d’economia circular i Xavier Cortés com a constructor ha atribuït l’encariment de la vivenda pels materials que entren en joc a l’hora d’edificar una vivendes amb eficiència energètica.
Ja a la recta final del debat s’ha destacat un bé immaterial propi, inherent, personal i intransferible del a Conca de Barberà i és el paisatge. Un entorn agradable, bell i cuidat és cada cop més un valor afegit a l’hora de que empreses triïn un indret o un altre per instal·lar-s’hi.
