Planta arbustiva, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tija erecta i ramificada, perennifoli, amb fulles peciolades, oval lanceolades grans, de 10-20 cm de llarg i amb pèls, de textura coriàcia i color verd obscur. Les flors apareixen en denses inflorescències terminals que surten en agost i setembre. Són grans, de fins sis centímetres, tubulars amb dos lòbuls, el superior corbat sobre les llargues anteres i el inferior doblat quasi en angle recte i l’àpex corbat com un garfi androceu amb dos estams arquejats amb anteres de color rosa obscur, gineceu amb estil, un xic més llarg que els estams, acabat en estigma bilobat. Els pètals són de color rosa
carn però hi ha varietats de diversos colors com roig, taronja, blanc o groc. Fruit en càpsula que conté fins quatre llavors però rarament fructifica en cultiu. Vol una ubicació amb molta llum, tolera el sol directe però a l’exterior prefereix la protecció d’un arbre que proporcioni mitja ombra i també necessita mantenir el sòl humit, que no embassat, humitat a l’ambient i temperatures temperades, pel que no podrà conrear-se en exterior als llocs on hi hagi baixes temperatures. Prefereix sòls neutres i ben drenats.
No suporta el fred però és ideal per a interiors.
Cal netejar de fulles marcides i podar a principis de la tardor per aconseguir una planta més compacta.
Durant l’època de floració cal adobar cada quinze dies. La seva multiplicació la farem per esqueix terminal en primavera. Cal plantar en substrat lleuger i mantenir-lo en ambient humit i càlid fins que surtin les arrels. Els brots tendres poden ser atacats pel pugó i en ambients més secs per l’aranya roja.
Pep Aguadé
Aficionat a la jardineria
