És originària d’Amèrica Central, Mèxic i els EUA, on és considerada una planta sagrada per les tribus indígenes. De la família de les liliàcies, comprèn unes trenta espècies. La iuca presenta una tija llenyosa central de l’extrem de la qual sorgeix un manyoc de fulles coriàcies i llargues (d’uns 40 cm de llarg per 5 o 10 d’ample), de punta aguda amb espina terminal. En caure les fulles inferiors va creixent la tija i adoptant l’aspecte d’un tronc llarg amb el manat de fulles a l’extrem. En un jardí, plantada a terra pot assolir els 2 metres d’alçada; en un test no sobrepassarà 1 m, en funció de la quantitat de terra que hi hagi. Les flors s’agrupen en una inflorescència apical de vegades més alta que la planta. És una planta molt resistent, pot viure a l’exterior en climes mediterranis, o en testos a l’interior, per ambientar un racó. Requereix sol directe, un mínim de tres hores diàries, per la qual cosa el seu lloc ideal serà molt a prop d’una finestra.
