Joan Masdéu
Després de ‘Casa Murada’ i ‘Dissabte’, el cantautor reusenc estrena el seu nou treball discogràfic en solitari, ‘Innocents’, que comença la gira de presentació a principis de 2018.
Com definiries ‘Innocents’?
M’agrada dir que és un disc d’amor, el que passa és que aquest cop és un disc d’amor a un mateix: mira bastant de portes endins. Està titulat així, ‘Innocents’, en plural, sense article, sense assenayalar a ningú en concret però que ens inclou una mica a tots alhora. És una mena de reflexió perquè tots, d’alguna manera, naixem innocents i perdre aquesta innocència és el preu de l’experiència de viure. Ens anem creuant amb les diferents ombres o clarors, encerts i errors que nosaltres anem projectant en el nostre propi cami.
Quin és el seu missatge?
El discurs que forma el relat del disc és que això és inherent a viure, però es tracta de no identificar-te amb tot allò que et passa, és a dir no som el que ens passa perquè si ens identifiquem amb tot allò que ens succeeix comencen a sorgir les culpes i els judicis que creen diferències i les diferències són ego i l’ego fa patir, fa por… és sofriment d’alguna manera. Aquestes cançons reflexionen sobre aquests plantejaments.
Quan es perd la innocència?
La innocència es perd pel simple fet d’anar vivint. Naixem innocents, l’únic que hem de fer és assumir tot allò que ens va passant com moments inevitables dels que podem aprendre i construir. Res és bo o dolent per si mateix.
És el teu disc més curt…
És el disc més curt dels que he fet però alhora és el que ha tingut un procés més llarg: tant a nivell de composició com de gravació. He volgut afinar bastant més: són les vuit cançons que expliquen la història del disc, ni hi sobra ni hi falta res, són els temes que justifiquen la hisòria que volia explicar.
Comenta’ns el seu procés creatiu…
He optat per gravar el disc a temps real: en diferents etapes. Vam començar fa un any i mig dues primeres cançons: una tria de la primera mostra que tenia. Abans de la següent sessió s’havien de crear nous temes. Ha estat una metodologia diferent, molt més eficaç ja que en cada sessió podíem tornar a posar el marcador a zero i no sortir del guió establert. Ha estat una gran experiència a nivell creatiu.
Quines han estat les primeres reaccions?
Han estat bones i curiosament la gent em comenta que és el meu disc amb més arranjaments i en el fons és tot el contrari: té menys elements però està més ben vestit. Per tant, crec que hem assolit l’objectiu que ens havíem marcat d’explicar el discurs amb menys eines. He volgut dir el màxim de coses amb el mínim d’elements, amb la màxima de menys és més: ha estat el repte del disc.
I l’altre repte és presentar-lo. Com serà la gira?
L’estem embastant aquests dies. El que sí sabem és que el 17 de febrer farem la presentación a casa, al Teatre Bartrina. Durant el mes de gener hi ha alguna data confirmada, com Malgrat de Mar, i altres que no podem fer públiques perquè són cicles i festivals que encara no han fet anunciat el seu cartell però sí que hi ha diverses actuacions tancades per aquest primer trimestre del 2018.
Tocar a casa és un avantatge o significa més pressió?
Pressió n’hi ha a tot arreu. Tocar a casa, al Bartrina, és una cosa que esperem amb il·lusió.
