Us imagineu la vida sense música? Jo, sincerament, no. Perquè la música sempre hi és, d’una manera o altra. Sempre! I, sigui quin sigui el nostre estil predilecte, quan en sentim les primeres notes, tenen aquell poder de transformar-nos l’estat d’ànim… Màgia? No, només música! Música que t’entra per l’oïda i s’apodera de tots i cadascun dels porus de la pell per vigoritzar-nos, abraçar-nos i calmar-nos, o fer-nos somriure i alegrar-nos el dia.
La música sempre hi és. Sempre! Inclús hi és, esclar, mentre vas passant pàgines de la novel·la mereixedora del Premi Ramon Llull 2024: Història d’un piano, escrita per Ramon Gener (Edicions 62, 2024). Gener, des del títol, ben aclaridor, ens ho indica: Història d’un piano i no pas un qualsevol, sinó el piano 31887, que n’és el número de sèrie. El relat és la biografia del seu piano, el de Ramon Gener, l’instrument que tan estima, sense el qual no podria viure, i dins del qual, atenció!, s’amagava un secret. Petit, minúscul, aparentment insignificant, però, per a Gener, prou important perquè comencés a estirar el fil de la història… Fruit de la seva curiositat i recerca, en sorgeix la trama d’Història d’un piano. No tot és verídic, confessa l’autor. Sempre hi ha buits en la història que donen pas a la ficció i a la imaginació! Tot i així, aquest piano de cua, un Gotrian-Steinweg, construït a Alemanya el 1915, és l’origen de tot l’entrellat: un relat en què es palpa l’amor per la música, però que també traspua molta humanitat, especialment pel fet de reivindicar les relacions humanes basades en l’amor, l’amistat, etc. En definitiva, per defensar l’autenticitat.
Gener va comprar el piano en una botigueta del barri de Gràcia i, ja aleshores, el propietari d’origen polonès, Janusz Borowski, ja li n’havia advertit: s’havia fixat en un piano vell i atrotinat, però extremadament especial… Que el cuidés! Doncs, sí: des de 1915, aquest piano ha creuat (i ha sobreviscut!) el segle XX, amb tots els entrelligats i misteris de la història convulsa d’Europa. Té, doncs, moltes coses per explicar i, teixint-ne la biografia, es demostra un cop més que, rere tota història individual s’hi amaga la història en majúscula, aquella farcida de moments crucials… A més, Gener sap com narrar-nos-ho tot plegat per enganxar-nos-hi. De fet, usa les paraules amb molta destresa i sensibilitat, com qui les va col·locant en un pentagrama, per acabar component una melodia de gran bellesa literària.
Bona lectura i bon Sant Jordi!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
