Ferran Figuerola, president del Bravium Teatre
Aquest 2021 el Bravium Teatre celebra el seu 70è aniversari. Parlem amb el president de l’entitat, Ferran Figuerola, sobre la seva història i el seu estat actual.
Com es viuen aquests 70 anys?
Hem encetat l’any amb una sèrie de limitacions, per obligació, i es presenta amb molta incertesa per culpa de la pandèmia. No cada any se celebren 70 anys; havíem previst fer una sèrie de projectes i actuacions que, de moment, es quedaran en un calaix. Però hem decidit fer-ho, quan es pugui. Si enguany no es pot, perquè la temporada és la que és, es farà a partir d’octubre o sino l’any vinent.
Quines són aquestes activitats previstes?
Un cicle de teatre durant cinc diumenges seguits: una obra de teatre diferent cada setmana. Obres antigues de l’arxiu i fer-les amb gent de la casa a l’estil d’abans: posant el coverol per a la figura de l’apuntador. El que sí que farem segur és convocar el Primer Premi de Teatre que porti el nom del Jaume Amenós, obert a qualsevol persona que s’animi a presentar una obra inèdita.
L’obra guanyadora es representaria l’any vinent. També fa temps que hem demanat a l’Ajuntament poder posar el nom del Jaume Amenós a un espai de la ciutat i esperem que es pugui dur a terme aquest any coincint amb la celebració.
Quina valoració feu d’aquests 70 anys?
Al Bravium s’hi feia bàsicament teatre. A partir de la dècada dels 50’, segons l’arxiu, comencen a intervenir actrius a les representacions, fet que va significar un pas important. Però posteriorment hi va haver una època de decadència. Jo vaig entrar a l’entitat l’any 1987 i et puc dir que des d’aleshores fins avui, principalment a partir de 1990 amb l’arribada del Jaume Amenós a la presidència l’entitat va prendre una embranzida d’activitat brutal. Avui en dia és el que mantenim: que hi hagi aquesta activitat ja que hi ha molta gent de la ciutat que necessita trepitjar un escenari, necessita un espai i aquí no diem que no a pràcticament ningú.
El Bravium ha estat l’origen de diversos artistes…
Sí, de sempre. I no només de persones; aquí han nascut entitats com Els Germans de la Salle, Carrutxa, L’Associació d’Espectadors del Teatre, Els Xiquets de Reus… Són col·lectius de gent que provenen d’aquí.
El Bravium és una entitat que sempre ha estat molt acollidora, hem tingut un bon mestre que ha estat el Jaume Amenós.
Quins han estat els millors moments?
A la junta estem molt contents cada cop que veiem el teatre ple: ja sigui una obra de teatre, un concert, un espectacle de dansa… Per nosaltres és una gran satisfacció. Això s’ha aconseguit gràcies al treball constant per poder programar tant gent de fora com de la casa. Ara estem buscant un nou muntatge de producció pròpia però amb les circumstàncies actuals resulta francament complicat.
I els pitjors?
Ara mateix estem passant un moment de preocupació. En l’espai en que ens trobem hi som de lloguer des de fa 30 anys i fa 13 mesos que ha vençut el contracte.
Estem en fase de renovación però aquest impàs ens provoca un estat d’incertesa important. Hi ha bona voluntat per part d’ambdues parts de prorrogar el vincle però és excessivament lenta i aquesta situació d’interinitat ha provocat que no ens poguem acollir a cap tipus d’ajuda ni subvenció durant la pandèmia, en que els ingressos han estat 0. Estem preocupats perquè no coneixem el nostre futur.
Com es presenta aquest futur?
Malgrat tot amb optimism perquè tenim moltes ganes de fer coses. Esperem que tot comenci a arreglar-se i desaparegui la incertesa.
