Daniel Recasens Regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus
Daniel Recasens és el nou Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus. Parlem amb ell de les seves primeres sensacions en accedir al càrrec. També comentem la seva visió i perfil de la cultura així com els principals eixos d’acció pels pròxims quatre anys.
Quines són les teves primeres sensacions?
Primer t’has de fer amb l’espai i les persones i per tant moltes de les idees preconcebudes
es desdibuixen. Ni és tan gran ni és tan petit, ni és tan complicat ni és tan
senzil. La primera presa de contacte ha anat molt bé. M’he trobat un equip molt disposat a treballar i a agafar-se al projecte posant-li un accent nou, una benvinguda molt amable.
Quin és aquest nou accent?
Som Esquerra per tant d’una manera o d’una altra la política cultural té un perfil d’esquerra que no es pot negar. Hi ha d’haver un accent cap a la democratització de la cultura, cap
a una amplitud de públics diferents, certs perfils que diferencien el que s’ha fet fins ara. No és rebentar res del que hi havia sinó millorar i perfilar. Hi ha algunes coses que potser no es feien i que s’han de començar a fer.
Quins són els reptes per aquesta legislatura?
Necessitem una planificació i per tant un pla d’acció cultural; això fins ara no hi era. No podem crear una cultura d’un dia per l’altre; hem de saber quina cultura volem i cap on volem que vagi la nostra ciutat, així que hem de planificar. Aquesta planificació ha de ser participada, tenint en compte tots els agents que hi actuen d’una manera o d’una altra. A banda un Consell de la Cultura. Hem de començar a deixar de pensar en la cultura de Reus com a certes activitats determinades amb uns agents determinats i concrets i que s’obri a molts més espais i molt més públic, a interessos diferents: majoritaris o minoritaris, una cultura que no només va associada a projectar la ciutat sinó que ens ha d’enriquir també a nosaltres. Això passa per parlar amb tothom que faci alguna acció cultural. Planificació i
comptar amb tothom serien dos grans eixos i un altre seria un mapa de les activitats
culturals.
En què consisteix el mapa de les activitats culturals?
Hem de començar a tenir totes les activitats centralitzades, detallades, linkades… de manera que intentem contraprogramar-nos al mínim i que la gent sàpiga que pot fer amb antelació així com adequat al seu determinat perfil. Centralitzar-les, organitzar-les i donar pes a tothom que faci alguna activitat. No som defensors ni garants del cànon: no hi ha una cultura canònica, sino que tot és cultura.
Quina serà la cronologia d’acció?
Tenim una cronologia mental però no se’n pot fer un dogma. La planificació és el primer però és evident que no es pot planificar d’un dia per l’altre. El procés de començar a pensar en aquest pla cultural és el primer però no tindrem un pla cultural en dos dies i durant aquest període de temps haurem de continuar fent coses. Hi ha un calendari de ciutat que
hi és i no es pot evitar. Hi ha uns tempos de planificació i uns de reals del dia a dia que
també s’han d’atendre. Un calendari ajustat a la realitat.
Com serà el procés per parlar amb tothom?
En tots els processos de participació s’ha de parlar amb tots. M’aproparé a tothom per dir-los que poden venir i després s’han de trobar les portes obertes. Que els diferents grups participin vol dir que quan tenen ganes de fer-ho trobin que es pot fer i que quan ho fan, després troben que la participació ha originat un cert retorn. La persona que ve, demana
o s’interessa ha de rebre una resposta; la que sigui. La Cultura per a tothom no vol dir que no hi hagi uns criteris. Ens hem d’apropar però quan algú vingui ha de tenir les portes obertes i un retorn a allò proposat, una resposta.
