Ester Borràs Giol
Sortim des del Toscar (Alfara de Carles), des d’on hi ha l’ermita de Santa Magdalena i els Xorros, unes fonts que sempre ragen.
Seguim les marques del GR 171 cap al coll de la Vall Figuera. El sender és dels antics, encara amb algun tram empedrat, i guanya alçada tot fent revolts sota l’ombra de pins roigs, alzines i alguna blada.
Arribem al coll de la Vall Figuera i comencem a baixar, tot i que després el sender pràcticament no puja ni baixa i ens permet observar les magnífiques parets de les muntanyes que encaixonen la Vall Figuera. Seguim les marques de GR fins una bifurcació molt evident i marcada amb una fita on el GR s’enfila cap a la dreta. Aquí l’abandonem i agafem el sender de l’esquerra, igualment ample. Passarem pel bonic Racó del Salt del Ximenot i, de tant en tant, tindrem vistes impressionants de la Vall Figuera.
Arribem a la cruïlla amb el sender del Caragol, on hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC. Seguim cap a les Gúbies. El sender comença suau però s’acaba convertint en un pas per una canal molt dreta, és el Baixador de les Gúbies.
Acabem sortint a la llera del barranc, al Pla dels Llarers (amb restes d’antigues carboneres), on hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC. Ens dirigim cap a les Gúbies, barranc amunt. Quan les hàgim visitat, tornarem fins aquest punt.
Per arribar a les Gúbies caldrà superar el caos de rocs gegantins que hi ha al mig del barranc. Marques de color vermell i verd fosforescent ens ajudaran a trobar els millors passos. Cal certa agilitat i que tot plegat no estigui humit.
Les Gúbies són una gorja càrstica de parets impressionants. Ens hi podrem endinsar fi ns que trobem un toll i una corda. Més enllà ja no es pot caminar. Després de gaudir del lloc, tornem enrere fins al Pla dels Llarers.
Continuem torrent avall. Una sèrie de fi tes i alguna pintada verda fosforescent ens orienten per superar el caos de blocs i els esglaons que va fent el llit del barranc. Precisament en un d’aquests salts infranquejables, comença un sender que s’allunya ràpidament del llit del barranc per la seva esquerra.
Arribem a una bifurcació: si agaféssim el trencall de la dreta, tornaríem al llit del torrent i baixaríem per la Vall Cervera fins a la Peixera de la Flor. Nosaltres ens mantenim en el sender de l’esquerra, que continua planer. Passem vora les runes colgades de vegetació del Mas de l’Atans i, més endavant, del mas del Patut. Arribem al Pla dels Castellassos, terrenys nets de vegetació però sense cultivar, on hi ha una cruïlla de senders. Davant nostre, a l’altra banda de la Vall de la Conca, podem veure les Rases del Maraco. Hem de seguir el sender cap a l’esquerra (hi ha alguna fita). Passem per davant del bassi de la font d’Aiguades i més endavant per la font del Rouret. Finalment acabem desembocant en una camí de terra entre xaletets i arribem a l’ermita de Santa Magdalena i els Xorros.
GEPEC
Consulteu l’agenda a: www.gepec.cat
Més informació: 977 331 142 o secretaria@gepec.cat
