Una nit, dos homes, (Vladimir i Estragón) estan parlant a la vorera d’una carretera mentre esperen a Godot. Llavors va passar un tercer home que duia un esclau lligat amb una corda. L’ esclau ballava i oferia una conferència estranya i espontània . De sobte va aparèixer un nen que avisava que Godot no arribaria fins l’endemà. Vladimir i Estragon tornaren la nit següent i hi trobaren l’amo de l’esclau, que s’havia tornat cec i no recordava haver-los vist el dia abans, l’esclau havia desaparegut. Més tard arribava el nen que tampoc els recordava i els dos homes se’n tornaven cap a casa. Aquesta obra, la més important del teatre de l’absurd, fou escrita per Samuel Beckett, que va rebre el premi Nobel el 1969, i que va titular “Esperant a Godot”. Molts crí- tics la van considerar una expressió de la monotonia i la insignificança de la vida moderna. És més, els crí- tics importants consideraren que l’obra representava a la raça humana esperant que succeïs quelcom que donés sentit a la seva vida però sense saber ni quan, ni on, ni tan sols si succeïrà.
Jo em pregunto: ‘Vladimir i Estragon s’assemblen a alguns actuals personatges? L’esclau s’assembla o és la representació d’alguna comunitat? El nen, a qui creieu que podria representar? I el tercer home, l’hem d’anar a cercar en alguna pel·lícula de Hollywood?’
