La Família Bastarda
La Família Bastarda estrena un espectacle especial nadalenc titulat ‘Fum, fum, fum’ amb només quatre funcions: dues a Barcelona i dues a Reus. Parlem amb Jordi Pardo (JP) i amb Lourdes Domènech (LD), actriu reusenca que s’ha incorporat enguany a la companyia.
Què es trobarà l’espectador quan vegi ‘Fum, fum, fum’?
Fum, fum, fum’ és un cabaret de Nadal actua- litzat i remasteritzat. Un espectacle gens estàndard absolutament familiar i carregat d’humor blanc. Un disbarat que només pretèn que la gent s’ho passi bé i gaudeixi.
La reusenca Lourdes Domènech dóna vida a la Felisa. Com ha anat aquesta incorporació?
JP – Vam tenir una proposta interessant per fer un espectacle durant tot l’estiu al Poble Espanyol de Barcelona i una de les actrius era inviable que hi pogués participar. Li vam proposar a la Lourdes i ja l’hem enganxat: el millor que ens ha passat. No l’hem deixat marxar, la Lourdes és part de la familia, vulgui o no vulgui.
LD – Els coneixia, ja que havien vingut en diverses ocasions al Bravium, i m’agrada molt el tipus de teatre que fan. Sempre feiem la conya que havíem de fer alguna cosa junts i finalment ha arribat. La Família Bastarda és la familia: m’han acollit super bé i m’he sentit molt a gust des del primer moment. Rius molt i alhora he après moltes coses de la seva manera de treballar.
Una vegada més al Bravium Teatre…
Des del primer cop que vam trepitjar el Bravium ens va enganxar a tots. Sempre s’han portat molt bé amb nosaltres; hem estat a molts llocs i no sempre reps aquest acolliment. Ens hi hem sentit com a casa des del primer dia. Estem super contents.
Només 4 funcions…
Teníem l’espina de fer un muntatge nadalenc, que no l’hem fet mai. L’any passat teníem un altre espectacle en marxa i era inviable però aquest any sí. És un espectacle que caduca ràpid i fer-lo fora de dates no té sentit. Ha estat un esforç per nosaltres, en tots els sentits, però molt especial; amb un entusiasme potser encara més gran. Estava pensat per fer-lo a Reus, al Bravium sí o sí, i posteriorment va sortir l’oportunitat de representar-lo també a Barcelona.
A quin públic està adreçat?
Quan hi ha travestisme dalt d’un escenari tendim a molt concret i adult. Però a nosaltres ens venen a veure nens, que sempre surten encantats; pares amb nens; i àvies, les quals hi connec- ten molt bé. És un espectacle pensat per a tothom.
Quin és el vostre segell particular?
L’humor blanc, si o si. També volem fer una reivindicació del playback, que sempre ha estat molt maltractat i ha tingut molt mala premsa, nosaltres hi creiem i el defensem.
A més de l’ambienta-ció nadalenca, quin altre tret diferencial trobarem respecte a la resta dels vostres espectacles?
El personatge de la Lourdes, la Felisa. Un personatge nou provoca que tot canvii. Portem molts anys junts i les relacions entre els personatges s’han anat forjant durant molt temps: hem anat creixent i quan algú hi puja ja no en baixa.
Heu vingut al Bravium Teatre amb cada espectacle. Con definirieu el públic de Reus?
Hi hem connectat. Així com hem anat a llocs on a vegades costa, a Reus sempre ha estat un procés molt natural. És un públic dur i exigent, però sí que és veritat que si entres i te’l guanyen ho dóna tot i això és un plaer.
