Planta originària de Sud-amèrica i Nova Zelanda; en aquest país austral, les noies indígenes utilitzen el pol·len de les flors com a pols de maquillatge i ombra d’ulls. De més d’un centenar d’espècies quecomprén el gènere, moltes han estat adaptades a la jardineria. És unarbust de fins a 2m d’alçada (hi ha varietats nanes), molt ramificat. Fulles caduques, ovals, amb l’extrem punxegut, de color verd intens, agrupades en manyocs entre 2 i 5 fulles. Les flors formen llargs calzes penjants, en forma de copa oberta en 4 lòbuls, reunides en inflorescències, amb sèpals i pètals de diferent color, el calze característic és de color vermell púrpura tant particular que ha donat nom al mateix color (vermell fúcsia). Floreix a l’estiu. S’utilitza com a planta de flor ornamental i la tindrem a l’ombra o a mitja ombra. A l’interior, amb molta llumindirecta. Requereix molta humitat, encara que el reg serà de poca quantitat, però sovint, diari a l’estiu i setmanal o quin- zenal a l’hivern, quan ja ha caigut la fulla. Mentre duri la floració, és convenient adobar el sol.
És necessària la poda al novem- bre, deixant dos o tres nusos com a màxim, a la primavera, quant ja ha començat a brotar, cal tallar amb les mans (sense tisores) les puntes dels brots. La trasplantarem a la primavera, abans de la segona poda.
