El Forn Sistaré de Reus ha estat distingit amb el Premi al Millor de Pagès Català del 2016. Parlem amb Xavier Pàmies sobre aquest pa i la multitudinària festa celebrada al Teatre Bartrina. Comentem la seva passió per la ciutat, el seu reusenquisme i les diferents inciatives que fan bullir l’olla a a la ciutat, així com de les nombroses persones i entitats que les fan possibles.
El millor pa de p pagès català del 2016 és de Reus. Què significa això? Estem fent les coses bé. Sembla que hi ha un interés de la gent per tornar a recuperar els productes de qualitat i de proximitat. És un reconeixement important. El fet de fer pa és sentiment. Haver gaudit de buscar una farina idònia i amb aquesta farina intentar fer un pa de nassos. Val la pena fer l’esforç: el millor pa de Catalunya és de Reus.
I a nivell personal? A nivell personal em vaig esborronar una mica. Vaig pensar en l’avi, els pares, el sacrifici de la familia… coses que no es veuen massa però que les pateixes. Qui no és forner potser no n’és conscient però realment és un sacrifici de molts anys. Jo dono la cara però sense el meu germà Tomàs, la implicació de les nostres dones i els nostres trenta treballadors això no seria possible: som un equip. El reconeixement és per ells.
Com vas viure la final l del concurs? Em fa molta il·lusió que el concurs s’hagi fet a Reus, guanyar-lo no cal dir-ho, i sobretot la implicació de la gent. Al Teatre Bartrina érem més de 300 persones; l’any passat a Cervera, tot i coincidir amb la festa del pa, érem unes 80 persones. Es respirava reusenquisme. És un premi a tots els forners artesants i crec que aquest fet no l’han valorat tots. És un reconeixement a tots no només a Sistaré i em va saber greu que a la cerimònia no hi havia forners de Reus. Van venir forners de Barcelona, de Lleida… i de Reus només erem els 4 que som de l’EGP del Pa Artesà Català però cap més de Reus, Tarragona o rodalies. Penso que es va perdre un bon moment per reivindicar-nos, el sector ha perdut una gran oportunitat.
El secret del vostre pa és… Són tres elements. Per començar la matèria primera, la farina, després la massa mare i sobretot la passió. El millor pa de pagès català té una massa mare amb molta vida, perquè ve d’un camp que no ha estat maltractat i el molí l’ha tractat amb cura i no ha matat la vida de la farina.
Quin és l’estat del sector? Hi ha reunions del gremi a les que anem els mateixos que erem a la celebració. Parlem de masses mares, de la competència deslleial… en definitiva de problemes del sector. D’alguna manera formem part d’un nucli que pensem que tenim un recorregut i que ens hem de reivindicar però els altres s’hi haurien d’afegir. Si fóssim tots se’ns sentiria i tindríem més força.
Abans feies referència al reusenquisme, tu ets una de les persones d de la ciutat més actives en aquesta tasca… Som de Reus per davant de tot. Em sento molt de Reus i me l’estimo. Forma part dels ciutadans fer que la ciutat se senti, no podem esperar que Reus funcioni sol. Hem de posar el nostre granet per petit que sigui. A Reus hi ha un munt de bona gent que s’estima la ciutat i és una passada la quantitat de coses que s’arriben a fer gràcies al feedback . Entitats com el Bravium Teatre, el Centre de Lectura, les associacions de veïns, l’Aula de Sons, la Fundació Mn. Frederic Bara, Vermuts Miró, la Cambra de Comerç, l’URV o persones com el Josep Baiges, l’Isaac Albesa, en Ramon de la Fuente… Ho hem de fer entre tots, s’hi ha de ser. A la final, per exemple, els que van venir de Barcelona van quedar al·lucinats i han afirmat que no podran superar l’acte de Reus. És un poble de més de 100.000 habitants on no ets anònim i això no passa a altres llocs. Som 107.000 persones treballant per la ciutat: això és Reus.
