L’important fons documental de la Banda de Música de la Ciutat de Reus, ingressat a l’Arxiu Municipal de Reus i que el passat mes de juny es va presentar públicament, es preveu, que després de la seva catalogació, s’inclogui dins del projecte IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya) vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Així ho ha confirmat aquest dimarts el catedràtic de Musicologia i responsable de l’IFMuC Josep Maria Gregori durant la seva visita a l’Arxiu per conèixer i avaluar aquest fons arxivístic.
El projecte IFMuC, constitueix la base de dades dels catàlegs dels fons musicals de Catalunya que elabora la càtedra de Patrimoni Musical del Departament d’Art i Musicologia de la UAB. El projecte neix amb l’objectiu de facilitar el lliure accés al contingut dels registres de les col·leccions dels fons catalogats i al seu repertori musical.
Tal i com va assenyalar ahir el professor Gregori, en la seva visita a l’Arxiu de la ciutat, i com consta així mateix a la pàgina web informativa del projecte (http://ifmuc.uab.cat), Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la major part de la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Tanmateix, aquesta riquesa que encara roman desconeguda ha pogut sobreviure les nombroses escomeses bèl·liques que el nostre país ha sofert, sobretot en els darrers segles. Heus aquí la importància d’aquest projecte d’Inventari de Fons Musicals de Catalunya, és a dir, la recuperació d’un patrimoni musical per a posar-lo en coneixement de la societat.
Josep Maria Gregori, és catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB, musicòleg i cantant, així mateix és acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 2007 i des del juny de 2017 és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Segons Gregori, el fons de la Banda de Música de la Ciutat de Reus que es preserva a l’Arxiu Municipal de Reus és un dels fons de bandes municipals més importants del país. El fons consta d’aproximadament un miler de partitures: més de 50 sardanes – entre les quals n’hi ha de compostes pel mestre Casanovas-, més de 140 marxes de processó, religioses i fúnebres, 350 marxes i passos dobles i sobrepassa les 300 obres de concert.
El fons documental de la Banda de Música de la Ciutat de Reus es va presentar en un acte públic a l’Arxiu el 20 de juny, durant el qual es va homenatjar el darrer director de la banda, Josep Maria Casanovas Marca. El fons deu el nom a la darrera denominació de la formació musical que va néixer l’any 1894 sota el nom de Banda Municipal i que ha anat variant la denominació al llarg de la seva trajectòria històrica.
Ingrés el 2015 a l’Arxiu
Aquesta documentació va arribar a l’Arxiu el 2015 agrupada en 25 lligalls petits, 20 lligalls grans (on es troben les obres de concert). També hi havia documentació sense ordenació prèvia (cartells, fulletons, carpetes dels músics, obres pendents de classificar…).
Cal destacar que el fons també està integrat per tres llibretes-índex en què es detallen les diverses obres. Dues d’elles encapçalades pel següent text: “Reus (Tarragona), 1 de novembre de 1974. El encargado del Archivo D. Bertrán” i “Archivo propiedad de la Banda de Música de la Ciudad de Reus. Reus, mayo 1974. Diego Bertrán”.
Després d’un tractament de neteja del fons, es va procedir a realitzar un primer inventari de la documentació. Els fons musicals presenten una certa especificitat a l’hora de fer-ne la descripció i per aquest motiu des de l’Arxiu Municipal s’ha contactat amb professionals experts en el seu tractament, Marta Grassot, arxivera, musicòloga i responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català i el catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB i responsable del projecte IFMuC.
En una primera aproximació al fons es van recollir dades com el nom de l’obra, autor, gènere musical, número de registre original, nombre de particel·les i partitures de cada composició, si l’obra és manuscrita o impresa, l’editorial – si s’escau – i un apartat d’observacions. A més, se li ha donat un número de codi identificatiu actual. Properament es preveu introduïr-hi la instrumentalització, la tonalitat i altres dades més específiques.
En el que respecte a la conservació de la documentació, s’han substituït les antigues carpetes protectores per camises que no puguin afectar a la degradació dels documents, i s’estima anar utilitzant materials de conservació, tant pel que fa a la protecció més directa (utilització de paper barrera), com en allò que afecta les unitats d’instal·lació (utilització de capses de conservació adequades).
Pel que fa a la descripció general del fons, s’ha elaborat d’acord amb la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), amb alguna especificitat pel que fa alguns camps, seguint les propostes de Marta Grassot.
Consulta online del fons
Des del 20 de juny, a la pàgina web de l’Arxiu Municipal ja es pot consultar el contingut de les tres llibretes-índex, que han estat degudament digitalitzades, així mateix e spot consultar també el resum de la conferència pronuciada el dia de la presnetació per la Sra Grassot.
Properament serà accessible la consultar on line de tot l’inventari del fons.
