Arbust tomentós i flairós amb tiges erectes quadrangulars i amb fulles de fins 80 cm d’alçada de fulles oposades (fascicles en brots axil·lars), són linears o estretament lanceolades, amb el marge sencer, grisenques i amb pèls les joves que es fan verdes i revolutes més tard. Flors en inflorescències formades per verticil·lastres amb bràctees ovades i membranoses a la base, sobre un llarg peduncle (10 a 30 cm) normalment no ramificat. Flors hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb tres. Quatre estams inserits al tub de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.
És un tranquil·litzant suau, facilita les digestions i mitjançant banys i compreses, actua com a desinfectant, antisèptica, antireumàtica, cicatritzant, antiespasmòdica i estimulant. S’usa contra les cremades i les picades d’insectes fent un preparat deixant un grapat de flors a remullar en un quart de litre d’oli d’oliva durant 15 dies. Una goteta d’oli essencial darrere de les orelles prevé l’aparició de polls i una goteta en un terròs de sucre durant tres dies acaba amb els paràsits intestinals.
De les flors s’utilitza la seva essència per elaborar productes de perfumeria com colònies, sabons i olis. Combat la caiguda del cabell, doncs l’aigua d’espígol regula les glàndules sebàcies i en redueix el greix que debilita els cabells. En la cuina també s’empra per aromatitzar amanides, melmelades, gelats i postres diversos.
Les flors seques s’empren per perfumar la roba i eliminar les arnes.