Disset artistes han preparat dotze creacions audiovisuals que es podran veure en els diferents centres ebrencs, del 8 d’agost al 30 de setembre
Durant els mesos d’agost i setembre, la vídeo-creació serà l’eix central de la nova edició del cicle “Ebre, Art & Patrimoni” amb l’objectiu de desvetllar des de la perspectiva contemporània, el valor de les obres, espais i fets que formen part del patrimoni i del present de les Terres de l’Ebre. Així, 17 creadors han elaborat un total de 12 produccions audiovisuals amb la voluntat d’indagar en la relació dels museus amb les seves comunitats de referència.
Com molts altres esdeveniments, el festival “Ebre, Art & Patrimoni” ha vist perillar la seva programació a causa de la pandèmia, el que finalment ha portat a reinventar l’edició d’aquest 2020 en un format adaptat al nou paradigma. A través del mitjà audiovisual, les creacions permetran al públic qüestionar, obrir debats i ampliar la mirada sobre el patrimoni, el territori i les formes de vida, posant en relleu temes com la identitat; el despoblament i les permanències; la salut i el medi ambient; la història i els objectes; o el present i el futur. A banda, mitjançant aquestes peces audiovisuals es vol connectar amb un nou públic d’una generació més jove, que viu la descoberta patrimonial des de la transversalitat d’experiències i plenament acostumat a conèixer la realitat a través de la imatge en moviment.
Des del cicle “Ebre, Art & Patrimoni” es parteix de la idea i reflexió del Consejo Internacional de Museos (ICOM), que “els museus són un espai per expressar valors substancials i compartits, importants per al benestar individual i comunitari a través de les seves dimensions estètiques i simbòliques. Són llocs per a la inclusió i la cohesió social que reforcen el sentit de pertinença, respecte mutu i objectius comuns”. Amb aquesta intenció subjacent, i empesos per l’actualitat a repensar el món, s’ha programat aquesta edició del cicle “Ebre, Art & Patrimoni”, que es podrà gaudir del 8 d’agost al 30 de setembre en els diferents espais museístics i centres d’interpretació de les Terres de l’Ebre.
Les obres
Entre els projectes que es podran veure en aquesta edició, hi ha les veus de Marta Viladrich, amb la seva peça “Essència”, que reflexiona sobre aquest concepte fent referència a l’objectiu de conservar, exhibir i divulgar el patrimoni cultural. Tot en un viatge per camins imaginaris que acaba amb un llarg passeig pel Museu de Tortosa.
Entrellaçant passat i present, “Forat de cuc, una drecera a través del temps” de Laura Lázaro, representant al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara, combina imatges i vídeos del dia a dia d’un pagès superposantsons que es podien sentir antigament al camp. També amb la mirada entre el passat i el futur, al Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Elisenda Trillas i Guillem Voltas presenten “Finit”, una instal·lació audiovisual formada per 3 vídeos que giren al voltant de la ceràmica mentre apel·len un concepte tan actual com la contaminació.
“La fe pinta muntanyes” és la proposta de Priscila Alegre i Feliu Mollà per al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, que envolta les pintures rupestres d’Ulldecona presentant diferents descontextualitzacions a partir d’estímuls visuals i sonors. En canvi, al Museu de la Mar de l’Ebre de la Ràpita, “La persistència de casa nostra” d’Eva Mascarell, porta a l’espectador a redescobrir el patrimoni artístic, cultural i natural del territori a través de 6 càpsules audiovisuals que parteixen de La suite catalane, una sèrie de rajoles dissenyades i firmades per Salvador Dalí que s’amaguen en edificis de la Ràpita. Amb el suport de Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge, Xavier Barberà presenta també “Ja està aquí”, un treball que relata les diferents maneres de donar una notícia a través del temps.
Per la seva part, Pau Bertomeu presenta al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall l’obra “DEShabitat”, un vídeo que retrata el despoblament rural a través de les cases buides i el pas del temps, un concepte que també té un paper destacat a “Fins al futur i tornar” de Lydia Beltri i Jordi Llop, que mitjançant la tècnica de la pantalla partida contraposen dues històries en un tren –per això es presenta sota el nom del Museu del ferrocarril de Móra la Nova–, ubicades en èpoques diferents. Un altre dels projectes és “Metaforíes”, sobre la diferència dels fets a escala global i local, on David Bertomeu Fumadó i Alfons Cherta posaran de manifest el conflicte d’interessos entre l’individual i el col·lectiu per al Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta, a Sant Jaume d’Enveja. A més, al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, Sefa Villalbí i Jaume Moya faran de l’objecte artesanal un mitjà per enfortir el potencial econòmic, polític, social o laboral amb “Faules de fibres”.
Per acabar, al costat del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre hi ha Júlia Urgell, que amb “Retrobar la memòria” situa a diferents joves de la “generació Z” als escenaris més representatius de la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta per tal de fer-los reflexionar i interaccionar amb la càrrega simbòlica del paisatge que els envolta. Finalment, al Museu de les Terres de l’Ebre es mostrarà, conjuntament amb una exposició de la mateixa temàtica, “Un mal petit”, dues peces audiovisuals creades per Oriol Gracià que contraposen els efectes del paludisme amb els de la Covid-19.
• Dates: Del 8 d’agost al 30 de setembre
• Municipis participants: Amposta, Tortosa, Santa Bàrbara, Ulldecona, La Galera, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Móra la Nova, Sant Jaume d’Enveja, Mas de Barberans, Masdenverge i diferents municipis de la Terra Alta.
• Organitza: Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre, encapçalat pel Departament de Cultura i el Museu de les Terres de l’Ebre.
