Voleu fer de Sherlock Holmes des de casa vostra? Us agraden les novel·les de Dan Brown? Us fascinen els tripijocs de la CIA o l’FBI per descobrir qui ha estat el lladre o l’assassí?… Sí? Doncs, què us sembla una novel·la situada a Barcelona i protagonitzada pels mossos d’esquadra? No, no és Origen, de Dan Brown (Columna, 2018). Massa internacional… Aquest agost us animo a llegir una novel·la negra a la catalana, que us farà xalar, sobretot si sou amants d’aquest gènere literari. A més, és un producte quilòmetre 0, fet a casa…! Uau! Tota una reivindicació… del gènere i de la literatura catalana. Som-hi, doncs! No
em direu ara que els mossos no tenen encant literari?… Us demostraré que en tenen i
molt!
Els àngels ens miren, de Marc Pastor (Amsterdam, 2019), arrenca amb la descoberta de dos cadàvers que, aparentment, no haurien de tenir res en comú. Aparentment, és clar,
perquè casualment els dos porten un mateix tatuatge: unes ales d’àngel. A partir d’aquest indici, que no passa desapercebut als agents de la policia catalana, la investigació s’endinsa per carrers i carrerons de la Barcelona real a la cerca de pistes i de sospitosos. Així, el lector es passejarà per edificis ben coneguts, negocis, referències d’una Barcelona concreta, en què tenen lloc els fets més inhòspits: com un possible atemptat al CCCB!
Una cinquantena d’agents dels mossos —acompanyats sempre pel lector, que no els
traurà els ulls de sobre— s’involucren en la investigació i, durant la cerca, contactaran
amb gent de tota mena i rang social: psicòlegs, prostitutes, comerciants pakistanesos,
mestres… i tot enmig d’una situació política del tot convulsa (anhels d’independència i
atacs del tot ideològics. Ja us ho he dit, la Catalunya real). Una diversitat que continua
construint un calidoscopi ben complet, que dibuixa una societat catalana del tot veraç i creïble. De tot una mica, com en tota bona novel·la negra! Però això no és tot: què us sembla si us dic que el màxim responsable de la investigació és un noi mulat, Abraham Corvo? A Els àngels ens miren, no hi falta res.
Marc Pastor juga amb avantatge, però, ja que és membre del cos dels mossos d’esquadra i la seva experiència es percep en el text. No només en el tipus de llengua que usa (del tot apropiada i creïble), sinó amb l’eficàcia que barreja els fets, amaga pistes i juga amb el
lector. No és fàcil mantenir la tensió al llarg de més de 400 pàgines i no avançar esdeveniments…, però Pastor se’n surt i amb èxit! Bravo.
D’altra banda, no ho pot negar: s’ho ha passat bé escrivint- lo i això es nota, línia rere línia, cosa que encara enganxa més el lector. Res del que s’ha escrit a Els àngels ens miren és aleatori i, al final, tot encaixa. Marc Pastor en sap: domina el gènere i fa que Els àngels ens miren sigui una novel·la addictiva, fascinant i sorprenent… la companya imprescindible per aquest agost calorós.
Bona lectura!
