Aingueru Rodríguez, el xef del restaurant Amonaren Etxea, és un lliurepensador. La seva àmplia visió de la cuina, de la defensa del producte autèntic, i de conèixer al més mínim detall la matèria prima amb la que treballa, tenen com a conseqüència que, gaudir d’un bon àpat al seu restaurant de Botarell, vagi molt més enllà d’una experiència.
El nostre lliurepensador dels fogons (fora d’ellS també ho és) ha volgut trencar esquemes en un àpat maridat amb un magnífic company de viatge «a mi el celler Raventós i Blanc em representa, i el dinar que us presentem va de principi a fi acompanyat dels seus escumosos» ha afirmat Aingueru en la prèvia d’una trobada en que la cuina basca, marca de la casa, ha estat la protagonista. I és que la qualitat dels escumosos d’aquest celler situat a Sant Sadurní d’Anoia (1497), han acompanyat el viatge gastro dels comensals.
La benvinguda ha estat reivindicativa. Aingueru és un cuiner que no té pels a la llengua, va de cara, i això sempre s’agraeix. Crític amb l’establishment actual ha assegurat que «cal trencar una llança en favor de l’hostaleria de qualitat, tant pels empresaris, com pels treballadors. Som persones, no servitud» fent referència a la situació actual del sector, un cop ‘superada’ la situació del 2020. Fets els prolegòmens, el xef basc ha obert foc amb un carpaccio temperat de vedella, una delícia per endinsar-se en tota una experiència foodie junt amb el Blanc de Blancs, del 2019, de bombolla molt fina, amb xarel·lo, macabeu i parellada i, atenció, un 10% de malvasia.
El brindis amb aquest primer escumós, presentat per Arnau Vivó, enòleg i comercial de Raventós i Blanc, ens han introduït en seguir aprofundint de perquè s’han volgut trencar els esquemes en aquest àpat «reivindiquem l’immens potencial del nostre terrer en l’elaboració de vins escumosos que acompanyen un dinar com aquest, de principi a fi». L’expectació dels comensals ha estat alta, i ha quedat ben satisfeta també amb el segon dels quatre plats del menú degustació: cullerot de mongetes de Tolosa. Un clàssic plat de cullera de la gastronomia basca i que acostuma a reunir a un bon número de comensals a Euskadi, ja sigui en un txoko, en una societat gastronòmica, o en un restaurant. Un plat dels que molts comensals han volgut repetir, ara bé, han posat el fre de mà conscients que només s’estava a l’equador del dinar. Les mongetes de Tolosa han estat molt ben regades amb un Xarel·lo de Can Sumoi, un vi plaenter, molt salí i mineral «amb aromes de sotabosc i fet amb la mínima intervenció» ha apuntat Arnau Vivó.
El tac de bacallà a la vizcaína -amb una salsa tan ben trobada que ha deixat orfe de pa totes les taules- ha estat sublim. Un plat maridat amb un De la Finca 2016. Un vi de quatre anys de criança ideal per «un bacallà com aquest, autèntic, de Terranova. Cal incidir en demanar en els restaurants el certificat del producte que et menjaràs. Aquest és un bacallà-bacallà!» ha exclamat Aingueru.
La recta final al número 1 del carrer Noguer de Botarell l’ha posat una Picanya a l’estil Amonaren. No desvetllarem l’estil, que com tota bona formula, és secreta. Per tant si la voleu conèixer, us recomanem que la descobriu per vosaltres mateixos. Sols apuntarem que la Picanya, ben tallada i rosadeta, feta a la pedra, ha provocat més d’un èxtasi al paladar! El Textures de Pedra 2016, un vi de distribució restringida, del que es fan unes 10.000 ampolles l’any, i amb un repartiment màxim de 18 ampolles per restaurant, ha estat present a taula, de manera exclusiva.
El fi de festa ha anat a càrrec d’Amoña Manuela, parella d’Aingueru, que ens ha delectat amb un majestuós pastís de pasta de full farcida de crema anglesa. Una autèntic ‘orgasme gastronòmic’ on ha quedat reiteradament demostrat, el talent culinari d’Amoña Manuela. I és que al restaurant Amonaren Etxea, junt a Aingueru i Manuela, hi ha un formidable equip de persones i de professionals.
El brindis final, en ampolla màgnum, realitzat amb Manuel Raventós 2011, reserva especial. Un escumós elegantíssim que sorgeix de la nova finca de vins naturals de Raventós i Blanc, situada al Montmell «es treballa tota la finca de forma biodinàmica, recuperant les tradicions rurals i sense afegir cap tipus d’additiu enològic al vi» certifica Arnau Vivó.
Sense cap mena de dubte, l’asador-sidreria Amonaren Etxea de Botarell és un restaurant que rendeix tribut a la tradició gastronòmica de les àvies i mares basques, com sempre explica Aingueru Rodríguez. Un establiment en que et sents com a casa i on es cerca que siguin els sentits els que et valorin cada plat, una cuina que fuig de les aparences i que com molt bé indica Aingueru «la cuina a casa nostra és real, autèntica, amb producte de qualitat i amb bon servei. Aquí som transparents».
