Us heu preguntat mai per què dins del món dels primats els que pertanyem al gènere humà no tenim pel? Els mamífers necessiten el pèl per mantenir la seva temperatura corporal i són molt poques les espècies que han prescindit d’ell, per exemple les balenes i les morses. En prescindiren per poder guanyar velocitat en el medi on es desenvolupen, què es l’aquàtic. Els elefants tenen una pell molt gruixuda que els aïlla del fred, etc. Però cap primat s’ha després d’aquest article que li serveix d’abric, només l’ésser humà. Per què? Hi ha diverses teories, cadascuna més estrafolària per explicar aquest fet. Uns diuen que es degut a que durant el trajecte de la nostra evolució també vam passar per una fase semi aquàtica; que explicaria que tinguem les mans palmejades. Altres diuen que la pèrdua del pèl ens va servir per a mantenir-nos ben frescos quan travessàvem les caloroses sabanes o els deserts africans. Una tercera hipòtesi ens diu que sense pèl no tenim ni puces, ni paparres, ni polls, i per tant no ens afecten les malalties que transmeten aquests bitxos. I així existeixen diverses teories més. Dins de les diferents races humanes n’hi ha unes, la blanca, on es veuen individus ben peluts, i en canvi és difícil veure’ls en les races negres o asiàtiques. Les dones, sobre tot les riques, han solucionat el problema del fred amb uns bons abrics de pell, especialment de bisó, que s’ha convertit en el pèl artificial. Jo prefereixo recordar una frase famosa, de no sé qui, que deia ‘allàí on hi ha pèl, hi ha alegria!’ Què en penseu?
