Aquest dissabte 9 d’octubre el passeig de la Boca de la Mina ha acollit dos actes d’homenatge i reconeixement. El primer ha estat a la pedagoga i escriptora M. Àngels Ollé, amb la inauguració oficial de la plaça que du el seu nom. El segon, a la figura de la venedora d’anissos, amb la inauguració de l’escultura de Mercè Bessó que la representa a l’entrada de la Boca de la Mina, i que s’ha col·locat en el marc de la intervenció que l’Ajuntament de Reus, a través d’Aigües de Reus, ha dut a terme en aquest espai històric per condicionar-lo i dignificar-lo.
Amb la presència de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la vicealcaldessa Noemí Llauradó, la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, i d’altres regidors i regidores del consistori, així com representants d’altres administracions, entitats, veïnat i de l’entorn de les persones homenatjades, entre d’altres, l’acte ha donat inici a les sis de la tarda i ha comptat amb la presència de més de 200 persones. Actors i actrius del Bravium Teatre han recreat escenes antigues del passeig, i com a cloenda a l’homenatge a M. Àngels Ollé el violoncel·lista David Blay ha interpretat el “Cant dels ocells”.
La plaça de M. Àngels Ollé
El ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar el passat 17 de setembre denominar plaça de M. Àngel Ollé la plaça de nova creació que s’ha creat davant l’escola Mowgli, en reconeixement a una de les impulsores de l’escola.
La nova plaça s’ha obert en el marc del projecte de Millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina, que està cofinançat al 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
A més de la senyalització viària que indica el nom de la plaça, s’ha instal·lat una placa al terra, davant de l’escola Mowgli, en homenatge a M. Àngels Ollé. En l’espai dels parlaments, l’il·lustrador i dibuixant Pere Prats Sobrepere ha estat l’encarregat de fer la glossa de la figura la pedagoga i escriptora. També hi ha intervingut Rosa M. Llort, en representació del Col·lectiu d’Avis i Àvies per la Llibertat de Reus; Cristina Asensio, directora de l’Escola Mowgli; i i Ramon Marcer Pujol en representació de la família de M. Àngels Ollé.
M. Àngels Ollé i Romeu
M. Àngels Ollé Romeu va néixer a Sant Sadurní d’Anoia el 1937 i va morir a Reus el 2019. El 1963 es va instal·lar a Reus, una ciutat grisa on va portar aires de renovació pedagògica i on, juntament amb altres mestres i famílies, va crear l’escola Mowgli. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat pedagogia, va ser professora titular de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i va contribuir també a la renovació pedagògica i a la formació de professionals de la docència.
És autora de més d’un centenar de llibres adreçats al públic infantil: llibres de creació, com Una cullereta a l’escola, Tula la tortuga, El vaixell bromista o El gat i el lloro. I, sobretot, llibres per aprendre a llegir, com els de la col·lecció “A poc a poc.
El 2003 va ser escollida presidenta del Pacte Nacional pel Dret a decidir de Reus i el 2007 va ser impulsora i una de les fundadores del col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat de Reus. Al llarg de la seva trajectòria va rebre diferents reconeixements, com el Premi Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil 1994. El 2019 va ser distingida amb la Medalla de Ciutat.
La Boca de la Mina, remodelada
L’acte ha permès també inaugurar les obres que l’Ajuntament de Reus, a través d’Aigües de Reus, ha dut a terme aquest estiu al conjunt de l’edifici de la Boca de la Mina. La intervenció no està inclosa en el projecte de millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina que l’Ajuntament impulsa amb cofinançament dels fons FEDER, però s’ha fet en paral·lel per contribuir a dignificar un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
El projecte, redactat pels serveis d’Arquitectura de l’Ajuntament, ha permès consolidar els paraments de l’edifici, que s’ha pintat de nou amb tonalitats més amables i recuperant la naturalesa cromàtica original. S’han repicat els revestiments malmesos dels murs laterals de paredat i s’ha deixat a vista la pedra original lligada amb morter de calç. També s’ha pintat la reixa històrica de l’edifici, i s’ha substituït la tanca existent per un nou tramat vegetal d’heures i una jardinera d’acer corten que serveix de tancament del mur.
Així mateix, els treballs han inclòs la col·locació de l’escultura de la venedora d’anissos, de l’artista Mercè Bessó, que s’ha instal·lat sobre el pedrís de coronament del mur lateral. Prèviament a la instal·lació, s’ha actuat en aquest punt per elevar la cota respecte al nou paviment que s’ha col·locat amb la intervenció al conjunt del passeig, més alta que la del paviment original. Les obres han tingut un cost de 28.000 euros.
L’acte ha comptat amb la participació de l’etnòleg Salvador Palomar, que ha aprofundit en la figura històrica de la venedora d’anissos; de l’artista Mercè Bessó, i de Josepa Domènech, neta d’una de les venedores d’anissos que van treballar al passeig.
En el seu parlament de cloenda, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha volgut posar en valor el passeig de la Boca de la Mina com “un espai de memòria col·lectiva, on podem trobar les traces de l’aportació ciutadana a la construcció de la ciutat a través dels segles. I en especial, de l’aportació de les dones, que avui volem reconèixer especialment amb l’homenatge a M. Àngels Ollé i a la figura de la venedora d’anissos.” Per la seva banda, Marina Berasategui, regidora d’Urbanisme, ha destacat “el valor d’un espai com la Boca de la Mina i la seva capacitat d’actualitzar tots aquests referents de l’imaginari col·lectiu”.
La Boca de la Mina
La Boca de la Mina és una construcció situada al capdamunt del passeig, està a un nivell inferior al del terreny i s’hi accedeix per unes escales de pedra. S’usa per a donar sortida a l’aigua de la Mina del Molí o de Monterols. Està protegida com a bé cultural d’interès local.
L’indret va ser urbanitzat a finals de 1863, però no es va acabar fins al 1871, any que figura gravat en una pedra frontal. L’aigua passa a l’abast de la mà al llarg d’uns quants metres de rec descobert. Hi trobem diferenciades dues parts en el conjunt: al fons, una obertura ample amb una reixa de ferro on hi figura la data de 1922, que neix de pilars amb arestes remarcades, impostes, un arc de carpanell de tres punts i motllures. Hi ha un escut amb la rosa de Reus i una cornisa dentada. L’espai està vorejat de pedrissos.
L’escultura de la venedora d’anissos
L’Ajuntament de Reus va encarregar el passat juliol a l’artista reusenca Mercè Bessó una escultura figurativa representativa de les venedores d’anissos que durant molts anys van treballar al passeig de la Boca de la Mina, i que contribuís a completar la reforma del passeig. L’obra, que s’ha a terme en coordinació amb els serveis tècnics municipals, és de tall figuratiu, inspirada en fotografies antigues de les venedores d’anissos. L’escultura s’ha modelat amb fang i, finalment, fosa en bronze.
La venedora d’anissos
La venedora d’anissos va ser durant molts anys una figura habitual al passeig. Normalment era una senyora gran i pobre que tenia una concessió municipal per vendre anissos, bolados i altres llepolies. A mitjans del s. XIX n’hi havia més d’una, i instal·laven les taules una al costat de l’altra. En coneixem alguns noms: la Maria Sans, la Francesca Juanpera o l’Antònia Roger, que el 1871 era ja molt velleta. Aquell any fins i tot es va parlar de construir una caseta per fer més còmoda la feina de les venedores, que eren al passeig tot l’any.
Mercè Bessó
Mercè Bessó (Reus 1968) sempre ha estat oberta a tota mena de propostes creatives a partir de l’expressió a través de l’art figuratiu i molt realista. principalment escultura, però també ha fet incursions a la pintura, al dibuix i a la il·lustració. Dins de l’escultura és especialista en modelar la figura humana i bustos. Ha fet nombroses exposicions tan individuals com col·lectives, i ella mateixa destaca les que ha fet al Centre de Lectura de Reus, una d’escultura i una l’altra de pintura. A Reus hi té diverses obres, l’Anna, a la plaça Domènech Montaner; un relleu gran al col·legi Sant Josep i diversa obra religiosa, a la Prioral de Sant Pere i a Sant Josep Obrer.
