Amb l’objectiu d’aprofitar aquesta activitat com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incencis, el parc natural ha obert una línia de col·laboració amb el primer pastor que recorre la Serra del Montsant en transhumància des de mitjans del segle XX
El Parc Natural de Montsant treballa per recuperar la transhumància dins del seu àmbit, amb l’objectiu d’aprofitar la pastura com a eina eficaç de gestió forestal i de prevenció contra incendis. Actualment, el parc només acull un pastor de proximitat a la zona d’Ulldemolins, després que aquesta activitat tradicional s’hagi anat abandonant amb el temps en aquest àmbit.
Ara, el parc li vol donar un nou impuls, i aquest estiu ha obert una línia de col·laboració amb el primer pastor que creua la Serra del Montsant en transhumància des de mitjans del segle XX. Amb més d’un centenar de cabres lleteres, aquest pastor d’Alforja es va mostrar interessat en passar l’estiu amb el ramat pasturant dins l’àmbit del parc. Així, el parc natural va fer d’intermediari per trobar-li un lloc, i li ha prestat suport logístic i assessorament en tot el procés.
Un cop passat l’estiu, el pastor amb el seu ramat ha iniciat la tornada a Alforja, utilitzant antics camins ramaders que creuen la Serra, i aprofitant equipaments i estructures existents per al seu aixopluc. La voluntat del parc natural és redescobrir aquesta xarxa de camins i recuperar-la perquè altres persones professionals del pasturatge s’engresquin en el futur i estendre aquesta activitat. En aquest primer recorregut, personal del parc natural ha acompanyat el pastor fins al Corral de la Massipa, al terme de Cabacés, pel camí de la Vila que ascendeix des de Margalef a la Serra Major, i el Grau del Caixer, tot resseguint les antigues rutes. Ara, creuarà la Serra aprofitant el Camí dels Cartoixans fins a la Morera de Montsant, i finalment continuarà, ja fora dels límits del parc, fins a Poboleda, per anar a buscar l’ascens al Coll d’Alforja per la vall d’Arbolí. Durant aquests dies, el Parc Natural de Montsant li ha proporcionat suport logístic, cedint espais propis per a la pernoctació i també parlant amb altres propietaris privats.
Una nova exposició itinerant
Precisament, el proper divendres 4 de desembre, el Parc Natural de Montsant inaugura una exposició a la seu del parc, a la Morera de Montsant, sobre la història de la ramaderia en aquest espai natural protegit. La mostra inclou material gràfic amb informació concisa i precisa sobre la importància d’aquesta activitat i la seva implicació en la vida i costums de la població d’aquesta zona. També un aparador amb estris relacionats amb aquest ofici, conservats al llarg de la història. La visita serà gratuïta, i es podrà fer fins a la primavera aproximadament. La idea és durant el 2021 l’exposició sigui itinerant i s’ampliaran continguts concrets sobre l’ofici de pastor i la ramaderia del poble específic que aculli l’exposició, dins l’àmbit del parc natural.
La pastura tradicional al Montsant
Tradicionalment, la serra de Montsant i els termes que l’envolten han acollit dos tipus de ramaderia: la de proximitat, amb bestiar del veïnat portat per un pastor del poble, i la transhumant, amb ramats que arribaven a l’estiu, des d’altres comarques, a la recerca de pastures dalt de la serralada. Els ramats de proximitat eren formats per ovelles i cabres de llet, conegudes com a cabres negres, en referència al color del seu pèl. El transhumant, venia procedent d’altres comarques, sobretot de poblacions a tocar de l’Ebre, com ara la Ribera d’Ebre o del Baix Ebre, com Móra d’Ebre, Rasquera, Tivissa, Benifallet o Tortosa. La presència de ramats procedents d’aquestes indrets s’intensificà a mitjan segle XX per les polítiques de repoblació forestal que es van aplicar en zones com la serra de Cardó. A diferència dels ramats de proximitat, els de transhumància es movien i pasturaven per finques i àrees més grans, amb poca activitat agrícola, a partir d’acords amb els propietaris o els ajuntaments. Fruit d’aquest passat, a la serralada hi arribaven camins ramaders des de diversos indrets. Avui, però, la majoria han estat abandonats, en paral·lel a la progressiva desaparició de la pròpia activitat.
Una potent eina per a gestió de boscos i incendis
El pasturatge és una eina de gestió forestal, que s’utilitza a la muntanya mediterrània perquè manté ecosistemes oberts (prats) i els millora qualitativament. En aquest sentit, afavoreix el desenvolupament d’algunes espècies que necessiten la pastura per a viure. Alhora, l’activitat ramadera és un mecanisme per la prevenció d’incendis, molt més econòmic i sostenible que d’altres procediments mecanitzats, ja que redueix substancialment la quantitat de producte combustible d’un bosc i, en conseqüència, el risc i la magnitud d’un incendi.
Conscients dels seus avantatges, al Parc Natural de Montsant van encarregar l’any 2006 un estudi per a valorar el grau d’afectació de la pastura a les parts altes de la serra. Va concloure que hi havia una pressió ramadera excessiva i que era convenient regular l’aprofitament de les pastures en aquella zona.
Tot plegat es va concretar, d’una banda, en el suport a actuacions que facilitessin el treball dels pastors a partir de la construcció de corrals nous, la reparació d’antics abeuradors (al Clot del Cirer, la font del Manyano), la recuperació de cabanes i refugis, la millora d’accés a les pastures o bé l’enderrocament d’infraestructures ja obsoletes. També s’ha donat suport, via ajuts econòmics, a pastors perquè realitzin el pasturatge de les franges contra incendis. Des del 2018, especialment destaca la col·laboració amb el pastor d’Ulldemolins.
Més enllà de la contribució al desenvolupament sostenible del Montsant, s’aposta també per la continuïtat i transmissió de l’ofici de pastor. La raó és que pot aportar nova població al territori, i sobretot, genera desenvolupament econòmic local, atès que s’associa en la majoria de casos a nous productes de qualitat (carn, principalment) per a la venda directa o la restauració.
