Jordi Nopca
Sota un títol que evoca una petita llum d’esperança —petita, però hi és—, Jordi Nopca ens presenta una novel·la trencadora, tot i tractar-hi un tema habitual en la literatura catalana actual: ser pares i els canvis de percepció de l’entorn que provoca aquest fet. Aleshores, si el tema és recurrent, què la fa diferent? Fàcil! Tal com ens mostra la portada, és un relat protagonitzat per animals. Sí, sí, animals! Es pot ben dir, doncs, que El futur és una petita flama (Proa, 2025) és una faula del segle XXI! Una faula —inventada, esclar— que, seguint les petjades del gènere clàssic, tracta temes propis de l’actualitat, com són la pujada al poder dels partits d’extrema dreta, el canvi climàtic o les dificultats que comporta per a una parella afrontar la paternitat…, a fi de fer-hi reflexionar els lectors. Doncs, som-hi!
Viatgem a un país sense nom que es veu abocat a celebrar unes eleccions precipitades després que hagin sortit a la llum totes les corrupteles dels partits que el governen en coalició. D’aquestes eleccions, el vencedor n’és l’extrema dreta… i, a partir d’aquí, un govern sense escrúpols comença a buscar la manera de fer política per aconseguir omplir-se’n les butxaques, sota la pàtina que estan treballant per al creixement econòmic del país. Tot plegat hauria de beneficiar els ciutadans, tot i que exigeix, alhora, saltar-se tota la reglamentació que vetlla per preservar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic… Els polítics d’extrema dreta no s’escolten a ningú. Ras i curt, és la seva manera de fer les coses…
En aquest context, una parella d’eriçons decideix tenir un fill… I tenir-lo, esclar els canvia la vida. Ell, un informàtic d’un museu amb vocació literària, va escrivint una mena de quadern de paternitat en què explica com ho porta això de ser pare. I no només ens n’explica les alegries, sinó també les dificultats i les pors que cal afrontar a l’hora de fer créixer un fill en un món com l’actual, en què pare i mare treballen i tenen una sèrie d’obligacions per poder mantenir la seva qualitat de vida. Reflexions personals, qüestions morals i remordiments es recullen en aquest dietari que intenta buscar la petita llum d’esperança en el futur. Quin món deixarem als nostres fills? Realment ha estat una bona idea tenir un fill?
Déu n’hi do! Si algú creia que això d’usar animals com a protagonistes era una simplificació de tot plegat, s’equivocava! De fet, és on rau l’originalitat d’El futur és una petita flama, i la gosadia i creativitat de Nopca. Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
