Albert Casanoves Llort
L’autor Albert Casanoves Llort acaba de publicar la seva primera novel·la ‘The Man Cup’. Parlem amb ell sobre l’obra i el seu procés de creació.
Què es trobarà el lector de ‘The Man Cup’?
Una novel·la gamberra i trepidant. Una sàtira al masclisme però sense intenció de donar lliçons. Una distopia en un futur proper en que el 99,9% dels homes s’han quedat impotents; fet que provoca la seva depressió i la seva pèrdua de poder, quedant rel·legats a un segon pla. El 0,01% que queden són autèntiques estrelles i competeixen en un torneig a nivell mundial, anomenat ‘The Man Cup’, pel títol de l’home més home del món.
A quin públic està adreçada?
No és una novel·la per a tots els públics, ja que en passatges té un llenguatge groller. Està orientada a un públic adult, majors de 16 anys, i en aquesta franja crec que engloba a qualsevol persona. La visió i reflexió de la masculinitat la vivim homes i dones i tot tipus de col·lectius en totes les edats
Quin és l’origen de la novel·la?
Sempre he tingut la necessitat i ganes d’escriure però patia un bloqueig: tenia vergonya d’ensenyar allò que escric. Vaig anar a una profesional, una coach, que em va ajudar a trencar bloquejos i arrel d’aquestes sessions em va fer veure que tenia les eines, la capacitat i les ganes i que ho havia de fer. Gràcies a ella i al suport de la meva dona em vaig decidir a escriure-la.
Com ha anat el procès de creació?
Ha estat un procés molt satisfactori. La vaig escriure durant el confinament, però jo continuava treballant així que vaig haver d’aplicar-me molta constància i disciplina: arribava molt cansat de la feina però alhora amb moltes ganes de posar-me a escriure i mentre ho feia m’he sentit molt feliç; m’ha fet reafi rmar les ganes, i la voluntat, de seguir escrivint. Les excuses no existeixen.
I la publicació?
Això ha estat el més complicat. Sembla que escriure-la ha de ser el més difícil, per a mi no. La idea més bonica és, un cop escrita, enviar-la a editorials i que et truquin i et diguin vine que firmem contracte però la realitat és que el volum d’escriptura de llibres és molt alt i no tenen temps de respondre a tothom. En trobar-me aquesta resposta vaig buscar l’opció de l’autoedició. Vaig parlar amb l’autor Eloy Moreno, amb qui havia fet un curs i que també va començar així, que em va recomanar l’editorial Círculo Rojo que t’ajuda en tot el procés i la veritat és que ha anat tot molt bé i n’estic molt content.
Com es viu Sant Jordi amb un llibre sota el braç?
Ha estat una de les experiències més boniques de la meva vida. Cada Sant Jordi imaginava veure un llibre meu en una parada però ja ho donava per impossible i ara… No t’ho acabes de creure. És una gran recompensa per la llarga feina que hi ha darrera i val molt la pena.
Quin ha estat el feedback amb els lectors?
Per la meva sorpresa, ha estat increÏble. M’ha sorprès la velocitat de molts lectors que en menys d’una setmana m’han dit ‘ja l’he acabat’, ‘m’ha atrapat’, ‘no he pogut parar de llegir’, ‘m’ha encantat’… Aquests comentaris t’inflen el pit i et fa pensar que sí, que està bé el que has escrit perquè, en el meu cas, mai t’ho acabes de creure. Rebre correus, whatsapp, missatges per Instagram de gent que et coneix, i gent que no, et fa agafar ganes de seguir i no rendir-te ja que a vegades penses en tirar la tovallola
I ara?
Tinc dos nous projectes al cap. Un conte infantil i un thriller adult del que no paren de venir-me idees.
