Vallmoll compta ara amb una impressionant edificació totalment visitable, i apta per encabir-hi molt diversos tipus d’actes en les seves àmplies instal·lacions
Avui s’ha fet l’acte de recepció de la cinquena fase de les obres de rehabilitació del Castell de Vallmoll, amb la signatura de l’acta de lliurament i recepció de l’obra per part dels representants del Consell Comarcal de l’Alt Camp, el vicepresident, Il·lm. Sr. Josep M. Sanahuja, la tècnica d’Assistència Municipal Adriana Cortasa i Andreu Balcells, del Departament d’Intervenció, Aristóteles Félez, representant de l’empresa adjudicatària Damarim, SL, Miquel Orellana, Arquitecte Director de les obres, Joan M. Tomàs, Arquitecte tècnic director d’execució, i Marta Porta, Coordinadora de Seguretat i Salut.
Els treballs han fet accessible la torre S7, la més alta, des de la torre S8, i l’han consolidat incorporant una estructura metàl·lica interior que, a més de sustentar l’escala entre els diferents nivells, lliga tota la torre i ha permés eliminar els cèrcols metàl·lics de reforç exterior que, a banda d’anacònics, ja estaven destensats. Amdues torres compten ara amb un lluernari neutre a la seva coberta plana, mentres que la il·luminació interior és indirecta des de les baranes de l’estructura.
S’han consolidat i restaurat els paraments i els coronaments dels murs dels dos patis interiors, que també compten ara amb nous paviments, de sauló, amb mescles polimèriques i morters de calç el pati est per evitar les escorrenties que pugui provocar l’aigua de pluja, i de graves en l’oest, per protegir les restes arquitectòniques i arqueològiques de la desapareguda ala oest del castell, restes que també han estat objecte d’una intervenció arqueològica.
El Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un edifici d’origen medieval que, segons els estudis realitzats per l’arquitecte Miquel Orellanai Gavaldà, redactor del projecte, data del segle XI. Aquest edifici ha sofert moltes reformes, reconstruccions i ampliacions fins al segle XIX, moment en què és abandonat definitivament. Aquestes modificacions es poden veure clarament en els elements constructius existents.
L’edifici se situa a la part més alta de Vallmoll. Té forma quadrangular, amb dues torres adossades; la façana nord-oest és la més important i és considerada com la “Torre de l’Homenatge”. Afegit entre la façana i la torre principal, hi ha una construcció elevada, l’oratori, al qual es pot accedir através del primer pis. A la façana nord-est hi ha un baluard, afegit posteriorment a l’edifici primitiu. El Castell conserva una part del fossat de protecció que tenia al seu voltant. Hi ha dos patis, el anomenat Pati d’Armes, pati d’accés des de la porta principal d’entrada al recinte, i el Pati de Palau.
Els orígens del castell de Vallmoll es remunten a la Reconquesta (s. XI). El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada. El 1291, el castell de Vallmoll figurava entre les moltes propietats que aportà Guillema de Montcada com a dot quan es casà amb l’infant Pere, germà de Jaume II. El 1300 Guillema de Montcada cedí les baronies de Montcada i Castellvell, dins les quals era inclòs Vallmoll, al rei Jaume II. El 1375, el rei Pere III erigí el comtat de Cardona, amb el castell de Vallmoll, dins la vegueria de Tarragona, com una de les possessions del nou comtat. El 1420 era senyor de la baronia de Vallmoll Gregori de Burguès. Vers l’any 1562 i per un matrimoni, la baronia fou traspassada als Pacs, barons de Brunyolí i a la darreria del segle XVI passà als Boixadors, comtes de Savallà. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, va estar habitat pels comtes de Peralada. A l’inici del segle XIX el era propietat dels Dameto, marquesos de Bellpuig. El 1922 el marqués de la Torre vengué el castell de Vallmoll a Josep Orga qui, en els anys quaranta, el va vendre al seu darrer propietari, l’Ajuntament de Vallmoll, per 10.000 pessetes.
