La Pica del Canigó és una muntanya emblemàtica del Pirineu. La vigília de Sant Joan, en què se celebra el solstici d’estiu, s’hi puja a buscar la Flama que encendrà les fogueres de bona part dels pobles i ciutats dels Països Catalans. És un acte que va més enllà de la renovació que significa cremar allò que és vell, és també una activitat que agermana els pobles de cultura catalana.
Però el massís del Canigó també és especial des del punt de vista excursionista.
Representa l’última (o la primera) gran alçada abans que el Pirineu es submergeixi en el Mediterrani, al Cap de Creus. Això fa que, en dies de bon temps, les vistes siguin magnífiques i que les puguem interpretar gràcies a la taula d’orientació ubicada al capdamunt del cim més alt: la Pica del Canigó (2.784 m).
Per pujar a la Pica es poden seguir diversos itineraris: el més accessible és el que surt des del refugi de Cortalets, ben marcat i trepitjat i, per tant, el que fa més gent. Però si volem donar un toc més alpí a l’ascensió, podem començar des del refugi de Marialles i seguir el llarg itinerari (10 km d’anada i 1.000 m de desnivell) que passa pels plans de Cadí i acabar pujant per l’anomenada Xemeneia.
En aquest cas, es pot tornar pel mateix lloc o bé fer tot el tomb al cim i tornar a Marialles seguint el GR 10 pels colls de Segalés i de la Jaça de Vernet (atenció perquè en aquest cas l’excursió és realment llarga).
Finalment cal no oblidar que, a banda de la Pica, hi ha altres cims interessants al massís, com ara el Tretzevents (2.731 m), el Pic de Rojà (2.724 m) i el Pic dels Set Homes (2.660 m) o bé el Pic de Barbet (2.662 m).
