Un vell parent de la meva dona, deia sempre que un bon cafè pot tornar bo qualsevol àpat, però que un mal cafè, pot tornar dolent el millor àpat del món. Això em mou a escriure, amb dues entregues, aquest article sobre aquesta beguda, la seva història i la seva preparació. L’arbre del cafè és un arbust tropical del gènere “coffea” i de la família de les “rubiàcies”, i els ses fruits, son unes baies vermelles semblants a cireres. El grà de cafè és la llavor de la baia i és de color verd. Sempre havia cregut que el seu cultiu original era en els boscos sud-americans, però no fou així i va començar en els indrets tropicals d’Etiòpia, on un pastor va notar l’efecte estimulant que feia sobre les cabres i sobre ell mateix, i el va portar a un monestir islamista, on els imans el prenien per a no quedar dormits durant els oficis nocturns. En el segle XV, els musulmans van expandir el seu consum al llarg de Pèrsia, Egipte i Turquia, i l’any 1630 hi havia a El Caire més de mil cafeteries. Arribà a Europa a
travès de mercaders venecians i sembla ser que a Londres s’obrí la primera cafeteria l’any 1652. El salt a Amèrica del nord el feu obrint-se una cafeteria a Boston l’any 1689 i començà la seva expansió per tot Amèrica. Els holandesos el portaren a les Guayanes i unes plantes robades malgrat les fortes mesures de seguretat que implantaren foren plantades al Brasil, i des d’alli, els pares caputxins l’enviaren a Veneçuela, etc…. Finalment, a Colòmbia hi arribà a travès de les Antilles franceses. A finals del segle XIX i principis del XX, els intel·lectuals espanyols es reunien en cafeteries per parlar i discutir de política, religió, filosofia, etc. I així es feren famoses el cafè Gijón a Madrid i d’altres. Avui, els principals productors de cafè son Colòmbia i Brasil, a Amèrica, i també el Vietnam, i Kènia i Costa d’Ivori a l’Àfrica. La varietat de cafè més cara es produeix a Jamaica i és la denominada ” blue mountain “. En l’article del proper mes de novembre, parlaré del seu cultiu i comercialització. Què en penseu?
