‘Disset pianos’ Ramon Solsona
Literatura i música casen molt bé: de vegades una balada o una melodia de música clàssica ens pot acompanyar durant la lectura; d’altres, unes determinades notes musicals poden inspirar un escriptor… Sens dubte, poden ser arts complementàries que s’enriqueixen mútuament. D’altra banda, les persones relacionades amb el món de la música (compositors, músics, afinadors d’instruments, luthiers…) tenen quelcom de literari, segurament per la capacitat de gestar i fer créixer records i emocions. Ramon Solsona, a Disset pianos (Proa, 2019) juga amb aquest instint evocador de la melodia d’un piano en moments de profunda tristesa, com pot ser la pèrdua d’un ésser estimat. La Mei queda vídua. La seva parella, el Péter, afinador i restaurador de pianos, li llega disset pianos, dels quals ella no vol (ni pot) desfer-se de qualsevol manera. Li ho ha promès, al Péter. Així farà un periple vital, inclús un canvi de feina, que la portarà a conèixer persones ben espe- cials en una botiga de pianos…
Tot i així, no tot hi és música i creixement personal. Per seguir homenatjant el Péter, la Mei decideix viatjar fins a Romania i conèixer les arrels del Péter… Un altre periple que ens farà reflexionar sobre la història recent romanesa i la dictadura de Ceausescu. Una bona manera de construir la identitat del Péter i presentar-nos per primera vegada en català la història contemporània de Romania… Benviguda sigui!
Disset pianos… una història en dues parts diferenciades espacialment entre Barcelona i Bucarest, que aglutina música, literatura, política i història… i destila veracitat pertot arreu. Tot plegat amb l’estil de Ramon Solsona, amb vitalisme, riquesa de vocabulari i diàlegs energètics d’allò més engrescadors. Us la perdreu? Bona lectura!
Mònica López Bages Filòloga Catalana
