‘Després del confinament la gent té ganes de teatre: necessita riure i fer coses’

Clownic

Parlem amb la companyia Clownic sobre els estralls del confinament i sobre el muntatge ‘Turist (or not turist)’, que es representa el 4 d’octubre al Teatre Bartrina.

Què es trobarà l’espectador que vingui al teatre?

De moment que se’l trobin, això voldrà dir que podran anar al teatre i veure l’espectacle. Un muntatge marca Clownic total on es fa una mica de reflexió del fet que ens passem tot l’any treballant per tenir 15 dies de vacances i amb això ens conformem: pensant que aquests dies seran l’òstia. Aquest és el punt de partida de l’espectacle. Amb una sèrie d’esquetxos, molts trepidants, marca de la casa i un riure cada 10 segons. Un espectacle molt divertit i molt amè. Tothom en un moment o altre s’hi pot veure reflexat.

Què es trobarà Clownic al teatre?

Ens agradaria trobar el teatre ple però amb les mesures sanitàries això serà impossible. Però el públic que vindrà s’ho passarà molt bé i creiem que la gent vindrà amb ganes, com vam comprovar fa poc en un festival a Portugal. La gent té ganes de riure. Després d’haver estat confinada la gent té ganes de teatre: necessita riure i fer coses.

Jugueu a casa…

A nosaltres ens tracten molt bé a casa. És més fàcil que ens coneguin aquí ja que per separat ja ens coneixen d’altres projectes que hem fet. A part hi tenim la família i els amics que omplen mig teatre i sempre tenim bona acollida. És una bona pregunta ja que si ho extrapolem a Catalunya no podem dir el mateix: treballem molt més fora que no pas aquí i això que l’any que ve farà 10 anys que produïm espectacles propis. Fora de Catalunya la gent ens coneix i ve a veure Clownic. Aquí l’ombra d’ El Tricicle encara és molt present i es nota a l’inici de l’espectacle: el públic t’analitza amb lupa. Som fills d’El Tricicle i seguim el mateix codi, el teatre físic sense paraules, però tenim el nostre propi estil.

Parlaveu dels diferents públics… Tothom riu igual?

Amb Clownic hem viatjat molt. Com més al nord o més fred és el país la gent és més respectuosa, aplaudeix més i riu menys. Com més al sud, la gent és més expressiva: parla més durant la representació i aplaudeix poc. Aquí a Catalunya som molt europeus: analitzem molt més.

Com es reflexa la situació actual en l’espectacle?

Hem fet alguna petita adaptació, però plantejar-se una revisió total de l’espectacle quan acabem de sortir d’un confinament és jugar-se-la molt. No sabem cap a on aniran les coses; hi ha gran incertesa amb la situació provocada per la Covid-19. Potser d’aquí un temps ens haurem de replantejar puntualment un espectacle de carrer. Tenim algunes previsions.

Heu estat molt actius a les xarxes durant el confinament…

Vam crear una websèrie ja que necessitàvem seguir actuant. Va ser interessant que cadascú rodés a casa seva i després muntar com si compartíssim pis. Això ens va permetre seguir respirant de cara al públic. També vam col·laborar en una iniciativa de Reus Cultura. A partir d’aquí ens vam engrescar i hem creat ‘Hotel Flamingo’, una miniserie de càpsules d’aproximadament tres minuts que es veurà properament.

Què dirieu a la gent de Reus per animar-la a venir al teatre el 4 d’octubre?

El teatre és un espai segur. No costa res venir al teatre i s’ho passaran bé. És cert que l’espectador té ganes de riure malgrat certes reserves però si el públic respon els programadors s’animaran. El confinament ens va agafar en un moment certament dolç ja que, a un mes de la representació, ja teníem pràcticament tot l’aforament ple: hagués estat una gran nit i volem viure aquesta nit màgica.