L’Alcalde de la ciutat, Carles Pellicer; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, i el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, acompanyats pel comissari de l’Any Bofarull, Jaume Massó, i altres regidors del consistori, han descobert aquest dimecres a la tarda una placa d’homenatge al lloc va néixer Antoni de Bofarull i Brocà (Reus, 1821 – Barcelona, 1892).
La descoberta de la placa forma part dels darrers actes commemoratius de l’Any Bofarull, atès que enguany se celebren els 200 anys del naixement d’aquest advocat, arxiver, escriptor i historiador reusenc. L’alcalde de Reus ha manifestat la seva gratitud a totes les persones que han participat a la commemoració d’enguany de l’Any Bofarull i ha recordat que l’any 2022 serà l’Any Gabriel Ferrater.
Durant aquests dos darrers mesos de l’any es faran encara algunes activitats relatives a l’Any Bofarull. Aquest dijous dia 4 de novembre, a les 19:00 h, el doctor Magí Sunyer farà al Centre de Lectura de Reus una conferència sore “L’orfeneta de Menargues”. El dilluns dia 22, el doctor Jordi Ginebra, farà una altra conferència també al Centre de Lectura, amb una posterior lectura de poemes.
D’altra banda, el dimecres 1 de desembre, a les 18:30 h, es farà un acte en record a Antoni de Bofarull a l’Arxiu Municipal de Reus, que comptarà amb la intervenció del doctor Albert Torra, actual director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i es presentarà una exposició de manuscrits de Bofarull conservats a l’arxiu reusenc.
Antoni de Bofarull i Brocà
L’arxiver, historiador, lingüista i literat Antoni de Bofarull i Brocà va néixer al carrer de Monterols el 3 de novembre de 1821. El 1839 es traslladà a Barcelona per a estudiar Dret, tot treballant alhora en una casa de comerç. Aviat compaginà la seva vida laboral i universitària, força agitada, amb la direcció de la revista satírica El Hongo i la publicació de poemes, signats amb el pseudònim “Lo Coblejador de Montcada”. Fou també redactor i cronista teatral dels diaris El Fomento (1845) i El Sol (1849). El 1846, el seu oncle Pròsper li facilità una feina estable, que esdevingué vitalícia, a l’Arxiu Reial de Barcelona (o Arxiu de la Corona d’Aragó).
Figura clau de la Renaixença, Bofarull fou un veritable apologista de la llengua i de la cultura catalanes i participà molt activament en la restauració (1859) i el manteniment dels Jocs Florals de Barcelona (en fou el primer secretari i després president). Treballador infatigable, redactà un gran nombre d’articles, discursos i monografies, tant de caràcter històric i biogràfic com literari (poesia, teatre i novel·la). Publicà una Gramática de la lengua catalana (amb Adolf Blanch, 1867) i tres de les quatre grans cròniques medievals catalanes. És autor de la primera novel·la editada en català des del final del segle XV, La orfaneta de Menargues (1862), i del volum de memòries reusenques Costums que’s perden y recorts que fugen (1880). Cal destacar, també, la Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-1878), que completà amb una Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-1887) i una Historia de la Guerra Civil de los Siete Años (edició pòstuma, 1999-2000).
Morí a Barcelona el 12 de febrer de 1892, a la seu de l’Arxiu en què feia 46 anys que treballava. El seu retrat figura a la Galeria de Fills Il·lustres de Reus i té un carrer dedicat en la ciutat natal. La celebració de l’Any Antoni de Bofarull ha volgut fer més evidents la seva important figura i el mèrit extraordinari de la seva obra. [Agraïments a les diferents persones i entitats col·laboradores.
