El curtmetratge reusenc ‘TimeCode’ ha fet història. Després de ser el primer curtmetratge espanyol premiat amb la Palma d’Or del Festival de Cannes, aspira al Goya i aquest mes coneixerem si també està nominat a l’Oscar. Parlem amb el seu productor, Daniel Villanueva, sobre aquest enorme èxit…
D’on sorgeix ‘TimeCode’?
Cada any l’Escola de Cinema de Reus acaba el curs amb un projecte professional. Convidem a un director de renom que formi part del projecte en que els nostres alumnes fan de meritoris. Aquest any teníem en Juanjo Giménez de professor i li vam suggerir que ens presentés un projecte. Ell va estar encantat ja que havia treballat molt bé amb els alumnes i ens va portar ‘TimeCode’, que estava super bé. Em va agradar molt ja que era molt original i molt diferent de tot el que havia produït abans així que ens hi vam llençar.
Com va anar el rodatge?
Molt positiu. Vam tenir la sort de trobar un pàrquing que encara no estava en funcionament. Estava nou i això ens va donar una nova visió del que havia de ser el curt. Li donava un toc més màgic i lligava més amb la història. També ens va facilitar molt el rodatge el fet que tinguéssim tots els escenaris en una mateixa localització. Els alumnes van
aprendre moltíssim ja que els caps de departament eren tots professionals i es van volcar en el projecte.
I l’estrena?
Vam trigar molt. El curt sembla senzill però no ho és. Va portar un any de post-producció ja que totes les pantalles que apareixen al curt s’havien de retocar pla a pla, però vam tenir la sort de comptar amb en Toni Mena en efectes visuals que va fer una gran tasca. Just l’havíem acabat i s’havia obert la inscripció pel Festival de Cannes i vam presentar-lo. Qui ens anava a dir que de 5.008 curtmetratges ens seleccionarien…
Selecció i Palma d’Or…
Vam ser al festival una setmana i tothom ens va comentar que era el favorit. En l’estrena mundial vam rebre una immensa ovació, que jo no recordo haver viscut en cap altre festival. Es va crear un núvol d’expectació que ens feia por ja que habitualment els gustos del públic i del jurat no acostumen a lligar. Aquest cop, però, sí que van coincidir.
Si és el millor curt d’Europa també serà el millor d’Espanya…
En el món dels festivals i acadèmies la lògica s’ha de deixar de banda i hem de ser molt prudents. Tots els premis són diferents i en cada cas els astres s’alínien de manera especial. A vegades per partir com a favorit pots anar-te’n sense res, fet que ha passat en infinitat d’ocasions als Goya. A nivell personal només puc dir que volem disfrutar d’aquest viatge sense pensar en allò que vindrà. A dia d’avui hem aconseguit més de 60 premis i més de 150 seleccions a nivell mundial… Si recollim les cireretes serà un viatge amb un final feliç, tot i que ja ho està sent. És una experiència brutal.
Aquest mes també coneixerem les nomi- nacions als Oscar…
Si ja comentava les complicacions amb els Goya, imagina’t els Oscar. Hem de travessar un oceà i el dia 24 sabrem que passa. Si intento no pensar en el Goya, l’Oscar ja em supera.
Heu demostrat que es pot fer bon cinema des de qualsevol lloc?
Totalment, aquest és el meu gran repte personal i professional. Fa uns anys vaig decidir que volia viure a la meva ciutat però no hi havia res. A diferència del que fan molts, que és marxar, nosaltres vam decidir crear: demostrar que el talent és universal i que es poden plantar llavors des de qualsevol lloc, aquest és l’objectiu de l’Escola de Cinema de Reus. Estem treballant perquè la ciutat tingui una Film Office. El problema actual és la manca de compromís amb el sector que provoca que no ens ho creguem, però ‘TimeCode’ ha demostrat que amb un petit projecte d’escola pots conquerir el món.
