El passat dilluns 6 de maig s’ha donat el tret d’inici dels actes de commemoració programats coincidint amb l’aniversari dels 700 anys de la creació del Comtat de Prades i de la seva annexió a la Baronia d’Entença. Els actes s’allargaran durant tot un any en què es preveuen presentacions de llibres, cicles de conferències, cursos de paleografia, elaboració de diversos materials gràfics i audiovisuals, visites culturals i recreacions històriques entre d’altres amb la col·laboració d’una cinquantena d’entitats entre Ajuntaments, arxius històrics, museus, centres d’estudis i associacions culturals.
El primer acte previst ha estat a l’una del migdia del dilluns, quan els diversos pobles que havien pertangut a l’esmentat senyoriu han fet públic un pregó comú i han fet sonar les campanes amb toc de festa a l’uníson. A la tarda, a la Cartoixa d’Escaladei, va tenir lloc l’acte institucional d’obertura del centenari. Les activitats que es vagin duent a terme, s’anunciaran al seu moment a través del compte de X (Twitter): @700comtatprades.
El comissari que ha estat nomenat per a tirar endavant aquesta commemoració és el Dr. Eduard Juncosa Bonet, medievalista i politòleg, autor de diversos estudis sobre uns espais als quals va dedicar la seva tesina i editor d’un llibre coral publicat recentment i dedicat a la darrera reina del Casal de Barcelona (Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa, URV-UB, 2022).
El diumenge 6 de maig del 1324, a l’interior de la catedral de Barcelona, amb gran solemnitat i cerimònia, el rei Jaume II va erigir les Muntanyes de Prades en comtat per al seu fill petit, l’infant Ramon Berenguer, tot vinculant el senyoriu de nova creació als dominis que havien pertangut al noble difunt Guillem d’Entença. Fou aquest un acte de sobirania ben remarcable, ja que, per primer cop, un monarca de la Corona catalanoaragonesa fundava un comtat de bell nou, sobre un territori de la Catalunya Nova que fins aleshores havia estat de plena jurisdicció reial, per a entregar-lo a un membre del seu llinatge.
En el preàmbul de la donació, el monarca afirmà al seu benjamí que li lliurava l’emergent comtat –el qual havia de prendre el nom de ‘comtat de les Muntanyes de Prades’– de bon grat, de ciència certa i amb espontània voluntat, per tal d’atorgar-li el seu paternal i reial favor a través de disposicions profitoses, a més de distingir-lo honorablement amb la dignitat comtal, mitjançant una donació perpètua i irrevocable a favor d’ell i dels seus legítims successors.
La donació reial suposà la creació d’una unitat senyorial amb dos espais ben identificables que mantingueren la seva personalitat jurídica i un únic cap que regia tot el conjunt amb una diferència important: el comtat de les Muntanyes de Prades fou cedit en feu honrat (mitjançant la transferència del domini útil, condicionat a la prestació d’homenatge, al jurament de fidelitat i a l’adquisició de diverses obligacions), mentre que els indrets i territoris que havien pertangut a Guillem d’Entença es donaren en alou (una cessió del rei al titular del senyoriu del domini directe, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació).
Però a més d’aquests espais, el poder del comte de les Muntanyes de Prades també s’estenia, en part, sobre altres senyorius monacals i eclesiàstics, tals com els dels monestirs de Santa Maria de Poblet i Santa Maria de Bonrepòs, la cartoixa d’Escaladei o la baronia de Cabassers (depenent també de la jurisdicció del bisbe i l’Església de Tortosa).
D’aquesta manera, doncs, naixia un casal nobiliari que, en poques dècades, se situarà entre els de major rellevància de tota la Corona d’Aragó, el qual no ha comptat encara, ni de bon tros, amb tota l’atenció que es mereix. És per això que s’ha considerat que la commemoració del VII centenari de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades pot esdevenir un bon pretext per tal d’assentar unes bases fermes que ajudin a conèixer millor el passat medieval d’aquestes terres del sud de Catalunya.
