Colors de tardor
Arbres i arbustos caducifolis han començata perdre les fulles i d’altres estan a punt de fer-ho. Abans de caure, però, ens oferiran tot un ventall de colors, del groc al vermell, passant per una àmplia gamma de marrons.
Els boscos més clàssics per anar a veure el canvi de color són les fagedes, d’entre les quals les de la Garrotxa (especialment la d’en Jordà) i el Montseny, s’emporten la fama. Però si en voleu de més tranquil·les, heu de saber que el Pirineu i el Prepirineu n’estan plens d’altres de menys conegudes, entre les quals destacaria les de la Serra del Catllaràs (el Berguedà) o les que podeu trobar a gairebé qualsevol punt de la Vall d’Aran (Bauén, Canejan…). Això sense oblidar, que la més properaés la Fageda del Retaule, al Parc natural dels Ports, on hi trobarem el Faig Pare de 25 m d’alt i 4 m de perímetre.
Però no tot s’acaba en les fagedes. Castanyers, blades, aurons i roures (que són els més tardans), acoloreixen el nostre terme. De castanyers n’hi ha pocs, però als termes de Vilanova de Prades i Vallclara tindreu ocasió de veure’ls al barranc de Viern, al racó de la Salanca i al Serret. Blades i aurons es barregen entremig d’arbres perennifolis (com ara pins i alzines) trencant, en aquesta època, la monotonia verda: els Motllats, entre Capafonts i la Febró, són un lloc magnífic per veure’ls en la seva esplendor, així com els que trobarem a les vessants del Montsant, especialment als sectors d’Ulldemolins i Margalef.
Finalment, tampoc cal oblidar-se de les vinyes. Depenent de l’any, l’octubre pot ser aviat o pot arribar a ser tard, però us aconsello que no deixeu de visitar el Priorat quan les vinyes estan a punt de perdre els pàmpols i passejar per camins, pistes i senderons per copsar algun dels roig més intensos que la natura ens pot oferir.
