Totes les cols en les seves varietats tenen com a antecessor comú la varietat silvestre que es troba a les costes i als penya-segats d’una gran part de l’Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu. La col de jardí és originaria de la regió mediterrània i d’Àsia Menor. Es tracta d’una planta que sol ser anual, encara que també hi ha varietats perennes. Acostuma a tenir una alçada i diàmetre de 25-30 cm. Les seves fulles son grans i arrissades amb matisos vermells, rosat, groc i blanc. L’època en la qual solen florir les brassicas oleraceas és la tardor, ja que el fred magnifica el seu colorit. Les varietats de Brassica que es conreen en els jardins descendeixen directament, com ja he dit, de les varietats silvestres. La Brassica oleracea es conrea en els jardins ornamentals per la bellesa de les seves cridaneres fulles. L’aspecte decoratiu el proporcionen les
fulles de la part central de la planta, que presenten diversos colors. La tonalitat de les fulles sovint s’accentua per les gelades, atès que aquesta forma resisteix bé durant l’hivern a l’aire lliure i és una de les poques plantes adequades per als mesos crítics hivernals. Té la seva màxima vistositat a l’hivern. S’utilitza en massissos agrupats. No apte per a interiors. Necessita molt de sol. Resisteixen molt bé el fred. És poden conrear en un sòl normal de jardí que sigui mitjanament fèrtil o que estigui reforçat amb humus. Els regs han de ser regulars, evitant que s’assequi la terra. També serà beneficiós per a la planta aplicar un fertilitzant. Perquè el seu efecte sigui més gran cal aplicar-lo a les plantes un mes després de la plantació de les brassicas. Per obtenir brassicas oleraceas tan sols cal plantar les llavors directament al lloc on volem que neixin, fins i tot a l’exterior. Època de sembra: estiu.
