Es poden dividir en dos grups, un amb les flors estretes, cilíndriques i penjants representada per Clivia Cyrtanthiflora seed, i les de flors obertes com Clivia miniata Regel, la més utilitzada en interior. Aquesta planta, d’origen sud-africà, té una alçada d’uns dos pams, amb abundants fulles planes, grosses per emmagatzemar aigua i trenades; les flors vermelles, ataronjades o grogues que desprenen un suau perfum, creixen en umbrella a l’extrem d’una tija floral a finals de l’hivern i manté la floració fins la meitat de l’estiu. A la tardor els fruits, en forma de baia, van madurant per lluir un color viu vermell durant l’hivern. Floreix a partir del tercer any. Es desenvolupa bé a l’empara dels arbres, ja que necessita ombra parcial o total, mai a ple sol, i s’ha de protegir de les gelades perquè a -20 perd les fulles i si la gelada no supera els -70 rebrota a la primavera, però amb gelades fortes morirà.
Els regs seran generosos en època de floració a la primavera i estiu, a la tardor i hivern, deixarem que les pluges se n’encarreguin, si estan al jardí, o el reduirem al mínim si la cultivem en test, doncs si pateix set a l’hivern floreix amb més força. A finals de l’hivern cal treure les fulles envellides i les tiges florals, i proporcionar adob per a que a la primavera broti amb força. Si tallem les tiges florals abans de que fructifiqui no gaudirem del roig brillant dels fruits però estalviarem un esforç important a la planta que agrairà amb una major floració a l’any vinent. Té un bon comportament con a planta d’interior, doncs floreix millor amb les arrels comprimides pel test, a l’inrevés de la majoria de les plantes. Però no suporta la calefacció.
Pep Aguadé
Aficionat a la jardineria
