He cregut adient que ja entrats a la primavera i en el mes de la rosa de Sant Jordi, de parlar del Cirerer del Japó per la semblança de les seves flors amb les roses. Petit arbre caducifoli, de fins a 10-12 metres d’alçada, d’origen asiàtic, del Japó, Corea i la Xina, on creix de forma espontània formant boscos. Fulles de distribució alterna, ovades lanceolades, de doble de llarg que d’ample, amb el marge serrat, de color verd brillant que gira a gris rogenc a la tardor. Les flors apareixen al mateix temps que les fulles, a principis de la primavera, formant raïms de color blanc o rosat, de flors amb corol·la semblant a una petita rosa. El fruit és una drupa globosa, negra, més petita que la cirera i de sabor àcid i amarg. El cultiu pel valor ornamental de la floració, seleccionant durant segles els exemplars en funció dels valors ornamentals, ha fet que els que creixen als jardins fructifiquen escassament. El tronc llis brillant, amb estries horitzontals. Creix bé en qualsevol mena de terra, a condició d’estar ben drenada. Li agrada estar a ple sol, però suporta temperatures per sota dels 15° sota zero, i també les sequeres moderades per falta de pluja. Els llocs ventosos i salins, com les primeres línies de costa, no les tolera. No cal podar-lo si no és per eliminar alguna branca secallosa o danyada. Escorça llisa amb estries horitzontals. Per obtenir més arbres podem fer-ho mitjançant esqueixos que agafarem quan cau la fulla, però millor si empeltem sobre un peu del mateix Prunus serratula nascut de llavor o sobre cirerer (Prunus avium). Per les seves dimensions reduïdes és perfecte per a jardins urbans, com exemplar aïllat, en petits grups o en alineacions. A principi de la primavera fa una espectacular floració. Quan cau la flor els fruits vermells o negres ressalten sobre el verd de les fulles, i a la tardor, les fulles prenen el color groc i vermellós abans de caure. Podem dir que cada estació ens ofereix una vista diferent però sempre deliciosa.
Pep Aguadé
Naturalista
