Amb motiu del 150è aniversari del naixement d’Evarist Fàbregas i Pàmies, el Centre de Lectura dedica un cicle d’actes dedicat a l’empresari, polític i filantrop, que va ser clau en l’impuls i la consolidació de la nostra entitat. Els actes tindran lloc del 4 al 8 de juny a la sala Miquel Ventura, a les 19.30 h.
Dilluns 4 de juny: conferència «El llegat d’Evarist Fàbregas. Una obra perdurable», a càrrec de l’historiador Jordi Tous.
Dimecres 6 de juny: taula rodona amb els participants i temàtiques següents:
Anton M. Pàmies, arquitecte: «Els arquitectes de les obres que finançà Fàbregas al Centre de Lectura i al Reus Deportiu».
Guillem Martínez, enginyer: «La relació d’Evarist Fàbregas amb les empreses Cepsa i Campsa».
Andreu Pujol, metge: «L’amistat filantròpica d’Evarist Fàbregas i el Dr. Frias».
Xavier Filella, membre del Col·lectiu En Veu Alta i expresident del Centre de Lectura: «L’altruisme de Fàbregas a favor del teatre».
Divendres 8 de juny:
Conferència «La trajectòria política d’Evarist Fàbregas», a càrrec de l’historiador Joan Navais.
Conferència «L’activisme cultural d’Evarist Fàbregas», a càrrec de Jaume Massó, arqueòleg i president del Centre de Lectura.
EMPRESARI, POLÍTIC I FILANTROP
(Reus, 1868 – Barcelona, 1938) va néixer en una família humil i va tenir una formació autodidacta. Va treballar com a agent de duanes a Tarragona i Reus. Amb la neutralitat espanyola durant la Gran Guerra, Fàbregas va iniciar negocis d’exportació de vi i fruits secs. Va ser soci de l’empresa de transports i obres públiques Folch i Fàbregas, i també de la naviliera Fàbregas, Garcia i Mallol. Després es va instal·lar a Barcelona per engegar el 1917 una entitat bancària amb Eduard Recasens: la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens SRC. El 1920 l’empresa es va convertir en el Banc de Catalunya, del qual Fàbregas fou el primer president i director. Militant del Partit Federal des del 1890 i president del Centre Republicà Democràtic Federal des del 1899, va ser diputat provincial per la formació de Pi i Margall entre el 1901 i el 1904. Va ser el primer president del Foment Nacionalista Republicà i dirigí, gairebé durant deu anys, el periòdic Foment. Fàbregas va protagonitzar un fet insòlit en ser ell, un banquer, qui proclamés la Segona República en prendre possessió de l’alcaldia de Reus, que va exercir durant un breu període de temps. El mateix any 1931 el Banc de Catalunya va fer fallida a causa de la retirada sobtada dels fons que hi tenia la petroliera Campsa, i això va arrossegar el Banc de Reus, filial seva. Com a conseqüència, Fàbregas va presentar la dimissió com a alcalde.
A Reus va fer construir, com a habitatge, cal Fàbregas a l’arquitecte Josep Simó i Bofarull, que va restaurar també per a l’empresari el mas dels Frares. Va fer reformar una antiga masia del segle xviii per convertir-la en una residència senyorial al camp, el mas del Plana, avui convertit en el Sanatori Villablanca. En aquella partida de terra, la Vinadera, també havia comprat i arreglat el mas del Larrard Nou.
Fàbregas fou un dels principals filantrops de Reus, ja que va fer diverses donacions en benefici de la cultura. Entre les més importants destaca la donació de l’edifici social del Centre de Lectura de Reus, un palauet al nucli de la ciutat que havia comprat als marquesos de Tamarit, del qual l’entitat cultural va prendre possessió el 1921. També va donar un edifici del carrer Ample per a la creació de l’Institut de Puericultura de Reus.
