És viable produir i viure del vi a la Conca de Barberà? Sí, sempre que es produeixi una correcta adaptació dels projectes existents, sobretot per als qui embotellen el vi i el venen. Aquesta és la principal conclusió de la taula rodona celebrada ahir dilluns 2 de desembre a les instal·lacions de Concactiva i organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i La Conca 5.1. Es tracta de la primera d’un cicle de xerrades dedicades al sector vitivinícola que ha decidit organitzar la Cambra per potenciar un dels sectors més importants del territori.
Sota el títol “És viable produir i viure del vi a la Conca de Barberà? Experiències i previsions de futur”, l’acte va comptar amb la presència del
president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, i del seu delegat comarcal a la Conca de Barberà, Àngel Torija, a més del president del Consell Comarcal de la Conca, Joan Canela.
La jornada va estar moderada pel coordinador de La Conca 5.1, Leandre Romeu Serra, i va comptar amb experts en la temàtica i productors de la comarca. Els ponents van ser el propietari del celler Caves Carles Andreu, Carles Andreu; el president de la DO Conca de Barberà i responsable del celler Josep Foraster, Ricard Sebastià; la responsable del celler Succés Vinícola, Mariona Vendrell; la responsable del celler Vilalta Pere, Iris Sànchez, i el responsable de Mas de la Sabatera, Eduard Pallarès.
Durant la taula rodona es va parlar de la sequera i el canvi climàtic com a tema de gran preocupació de present i de futur. Els ponents, però, van ser força positius, tenint en compte la bona evolució del vi de la Conca durant les darreres dècades. Com a dades significatives, cal dir que el nombre de cellers ha augmentat de forma considerable, es pot trobar vi de la comarca a la majoria de restaurants i el número de litres embotellats ja supera el milió.
Com a repte de futur, es va marcar la necessitat de continuar promocionant els vins de la zona, amb el trepat com a varietat autòctona principal i com a via de diferenciació i singularitat. L’enoturisme va sortir també com a eina d’apropament al producte local per facilitar la supervivència dels projectes.
