Herba d’uns 30-40 cm d’alçada, procedent d’Orient Mitjà
i dels Alps europeus, amb un tubercle d’on surten directament les fulles peciolades amb forma de cor, de color verd fosc amb taques blanquinoses per l’anvers, i blanquinoses pel revers, amb el marge serrat.
També directament del tubercle naixen els escaps florals que porten a l’àpex una sola flor amb pètals grans girats cap enrere formant un conjunt molt original i atractiu. Té una llarga època de floració, entre la tardor i la primavera. Fruit en càpsula.
Cal ubicar-les en zona d’ombra o ombra parcial, doncs no vol sol directe, però sí llum. En l’època de calor perd les fulles i torna a brotar amb les primeres pluges de la tardor. S’empra tant en jardí com en test al
interior. Les plantes d’interior cal regar-les des de baix, és a dir, posant un mica d’aigua al plat. És molt apreciada per la bellesa de les flors però, a més a més, floreix a l’hivern, quan hi ha tan poques plantes en flor. Hi ha nombroses varietats amb flors de diferents colors.
Multiplicació per llavor que cal sembra a mitjan estiu per afavorir una bona floració a la tardor i l’hivern, però cal tenir en compte que la majoria de ciclamen que hi ha al mercat són híbrids i no poden propagar-se per llavor. Quan les plantes perden les fulles podem treure el tubercle i guardar-lo en un lloc fosc i sec, per plantar de nou a la tardor de l’any següent, o deixar-lo plantat a l’ombra i sense regar fins la tardor. Amb un bon cultiu poden durar més de 20 anys. L’excés d’humitat pot podrir les arrels i estableix les condicions ideals per al atac de fongs.
