Divendres, 10 de febrer, se celebrà a la seu de la regió Occitània, a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, el traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que passa a mans de la Generalitat de Catalunya fins al 2024, que recaurà llavors en el govern balear. L’acte va estar protagonitzat pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la presidenta de la regió Occitània, Carole Delga, i per la consellera del govern balear, Rosario Sánchez, en representació de la seva presidenta, Francina Armengol.
Va destacar que l’Euroregió forma «l’ecosistema de recerca i innovació més important del sud d’Europa», pel que fa a centres de recerca i investigació i per la seva connexió amb el món empresarial.
Pel que fa al futur de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, el president de Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va assenyalar diversos objectius com els del «benestar per a tothom i la sostenibilitat ambiental», així com la promoció de les llengües catalana i occitana, i l’aposta pels joves. Precisament, aquests dos darrers temes van protagonitzar bona part de les activitats de la jornada de traspàs de la seva presidència.
Per una banda, es va celebrar la primera reunió de l’Assemblea euroregional de la Joventut, impulsada durant la presidència de la regió Occitània, amb en Francesc Almendros com a president. Per l’altra, es va fer el lliurament dels premis del concurs per a joves que han desenvolupat projectes de promoció de la llengua catalana o occitana a les xarxes socials.
A la roda de premsa conjunta dels tres governs, tant Aragonès com Delga van reclamar la reobertura dels passos fronterers bloquejats pel govern francès amb grans roques, que han motivat protestes dels alcaldes d’una banda i l’altra dels Pirineus.
Lluita contra la pèrdua de la biodiversitat i l’acidificació de la Mediterrània
A la reunió de treball de l’Euroregió Pirineus Mediterrània es va acordar una declaració conjunta dels tres governs, en la que es comprometen a impulsar una estratègia conjunta de tot el Mediterrani per fer front a les problemàtiques compartides, com són l’escalfament global, l’acidificació de l’aigua marina o la pèrdua de la biodiversitat. Una estratègia en la qual es vol implicar altres organismes transfronterers i que ha de tenir una especial atenció al fet insular, en qüestions clau com la millora de la seva sobirania energètica.
