S’han inventariat deu peces originals treballades amb decoració.
La propietat de Casa Navàs ha decidit recuperar l’aspecte original del que és un dels edificis modernistes més importants de tot Europa. El primer pas per a la reconstrucció ha estat recopilar totes les pedres originals, se n’han trobat deu de treballades amb decoració. Ara, s’estan inventariant i catalogant per poder fer-ne rèpliques iguals.
Reus va ser la tercera ciutat catalana més bombardejada durant la Guerra Civil Espanyola. La casualitat va fer que una de les bombes impactés sobre la Casa Navàs i en destruís els sostres de la segona planta, el capcer i la torre. Aquest fet va canviar, per sempre més, l’aspecte original d’un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Ara, la propietat de Casa Navàs –formada per l’empresari Xavier Martínez i l’hereva Dolors
Blasco– ha decidit restaurar els efectes de la guerra i recuperar dos emblemes de la casa com són la torre i el capcer. Aquestes feines s’aniran fent gradualment i, de moment, se centraran només en un dels dos projectes que serà una realitat el proper 2020.
Després de desenvolupar el projecte arquitectònic, restauradors amb una àmplia experiència en el sector han començat els treballs de reconstrucció. El primer que s’ha fet és recopilar totes les pedres originals que durant anys han estat repartides per diversos masos de la família Font de Rubinat. En concret s’han trobat deu peces treballades amb decoracions. D’aquestes, cinc corresponen a la façana, principalment són de la cornisa i encara hi ha el dubte si alguna d’elles formava part de la torre. Les altres cinc són del capcer. També hi ha diverses peces treballades amb formes rectes que formaven part de carreus de forma prismàtica i cornises més rectes que no es van fer servir en la primera reconstrucció.
Quan la bomba va impactar sobre la Casa Navàs, els propietaris de la casa –en aquell moment Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat– van guardar les pedres en un dels edificis que tenien al carrer de la Presó i a poc a poc les van anar traslladant amb carro als masos que la família tenia als afores de la ciutat. Des d’aleshores les peces han estat repartides per aquests terrenys. Ara, 80 anys més tard, la propietat ha decidit ajuntar-les per catalogar-les i garantir-ne la futura conservació.
