Herbàcia anual enfiladissa, procedent de Perú, amb tiges que poden arribar al metre de llarg, glabres, amb fulles peltades, és a dir, que el llarg pecíol surt del centre de la fulla, de limbe arrodonit de marge enter o sinuós i color verd. Les flors són prou grans, axil·lars, solitàries, amb el pedicel més curt que el pecíol; sèpals verds lanceolats; esperó de 2-4 cm corbat. Pètals de color taronja i roig, que destaquen sobre el verd de les fulles. Tenen cinc pètals lliures, els dos superiors enters i els tres inferiors amb una fina ungla i ciliats a la base del limbe ovat.
Floreix entre maig i setembre. Fruit en triesquizocarpis, amb els mericarpis més amples que llargs amb costelles rugoses. Necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. Creix cultivada i de vegades naturalitzada als marges de fonts i torrents, però també suporta els sòls relativament secs i pobres, en llocs lluminosos. A ple sol s’aconsegueix la màxima floració. Aquesta planta s’empra com enfiladissa o com cobertora, perquè forma grans catifes on s’estableix. En test decora balcons i terrasses enfilant-se per les baranes o qualsevol tipus de suport.
Multiplicació per llavor a final d’hivern o principi de primavera, quan ja no hi hagi perill de gelades, i germina en 2-3 setmanes. Plagues i malalties: Pot patir plagues de pugó.
És una planta molt popular, a banda de la seua bellesa, per l’ús en medicina popular per desinfectar i cicatritzar ferides i prevenir l’escorbut. Les fulles i les flors es mengen en amanida i els fruits s’adoben en salmorra, com els taperots.
La jardineria del mes
Plantarem: jacints, clavellina i margarides.
Trasplantarem les plantes arrelades.
Entrarem les flors per protegir-les del fred.
Recol·lecció de crisantems i clavells.
Netejarem els arbustos del jardí.
Continuen les plantacions d’arbres i arbustos.
A principi de mes cal fer aportacions d’adobats de fons rics en fòsfor i potassa.
Podem multiplicar plantes bianuals. La manera de fer-ho serà arrancar, partir o esqueixar i tornar a plantar.
Farem podes importants sobre emparrats i enfiladisses per evitar que es carreguin excessivament en cas de nevades.
Cal fer una cobertura de les gespes amb terra vegetal d’un gruix aproximat d’1,5 cm.
