Les dues sales expositives del Museu de Reus (raval de Santa Anna) presenten del 12 de juliol al 23 de setembre, les exposicions “Los ‘Caprichos’ de Goya, 80 estampes de 1799”, i “Marià Fortuny, gravador. La col·lecció del Museu”, 30 aiguaforts estampats per l’artista reusenc, entre 1860 i 1870, de la col·leccioacute; del Museu de Reus. Les dues exposicions, juntes, són el fruit de la col·laboració entre la Diputació Provincial de Saragossa, el Consorcio Cultural Goya-Fuendetodos i el Museu de Reus.
La Sala Gran del Museu de Reus mostra la sèrie complerta dels 80 “Caprichos” que, Francisco de Goya y Lucientes, pintor i gravador aragonès (Fuendetodos, 30 de març de 1746 – Bordeus, 16 d’abril de 1828), va editar el 1799 i que representa una sàtira a la societat espanyola de finals del segle XVIII, principalment cap a la noblesa i la clerecia. Les àrees temàtiques principals d’aquesta sèrie són la superstició al voltant de les bruixes, contraposant la política absolutista a les llums de la raó; la vida i el comportament dels frares a través del món dels follets; la sàtira eròtica, que relaciona la prostitució i el posat de les celestines; així com, la crítica social dels matrimonis desiguals, de l’educació dels nens o de la Inquisició. La mostra acull títols com “El sueño de la razón produce monstruos”, “Chitón”, “Dios la perdone y era su madre”, “Ya van desplumados”, “Volaverunt”, “Linda maestra”, entre d’altres.
Goya, molt relacionat amb els il·lustrats, compartia amb ells reflexions sobre els defectes de la seva societat. Es mostraven contraris al fanatisme religiós, a les supersticions, a la Inquisició, pretenien lleis més justes i un nou sistema educatiu. Tot això, criticat amb humor i sense gaire pietat, ho trobem reflectit als “Caprichos”, amb rètols imprecisos i endreçat numèric il·lògic, per tal de diluir el missatge, tot pensant amb el risc que suposava i per tal de protegir-se. Aquesta sèrie s’edità el 1799, però en perdre el poder Godoy i els il·lustrats, el pintor retirà l’edició per temor a la Inquisició. Només va romandre a la venda 14 dies. El 1803, per tal de salvar els “Caprichos”, oferí les planxes i els 240 exemplars disponibles al rei, amb destí a la Real Calcografia, a canvi d’una pensió vitalícia de dotze mil reals anuals per al seu fill Javier. De les plaques es realitzaren vint impressions, la primera reimpressió s’edità entre 1821 i 1836, es desconeix la data concreta i, la darrera el 1937. Els “Caprichos” han influït a diverses generacions d’artistes, de moviments tan dispars com el Romanticisme francès, el Impressionisme, l’Expressionisme alemany o el Surrealisme.
Aiguaforts de Marià Fortuny Marsal
La Sala Petita del Museu de Reus presenta la seva col·lecció de trenta exemplars d’aiguaforts de Marià Fortuny Marsal, de les 35 planxes conegudes, que en va fer com a gravador, mostrant l’obra més espontània i íntima de l’artista, en què explorà una gran capacitat creativa, allunyada de l’encotillament que el mercat exercia sobre la seva obra pictòrica. Les temàtiques de la seva obra gràfica, com la major part de la seva obra pictòrica, són l’orientalisme, els retrats o l’anomenat gènere de casaques, treballats però, des d’una vessant més creativa i amb una major llibertat a l’hora d’expressar-se, en comparació a la seva obra pictòrica de temàtica més comercial, encasellada o dirigida a una classe social molt adinerada. Són obres de l’etapa de maduresa creativa de l’artista, a la qual va arribar a partir de la dècada de 1860. La mostra acull títols com “Àrab vetllant el cos del seu amic”, “Família Marroquina”, “Els guardians de la Qasba de Tetuan”, “Serenade”, “Idil·li, Anacoreta”, “Tànger”, “La tiradora de cartes” o “Dos cardenals”, entre d’altres.
Els 30 gravats de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), que formen part del seu fons d’art des que ingressaren –per donació de la seva vídua, Cecilia Madrazo, l’any 1933, i de l’Agrupació Mariano Fortuny, el 1954– es mostren de nou al públic, després de quatre anys en què els aiguaforts han estat localitzats als fons de reserva de l’organisme.
Per raons de conservació, els gravats no es poden exposar de forma permanent i és, precisament per aquest motiu i pel gran valor que la seva obra suposa per a les col·leccions del Museu de Reus, que s’ha considerat necessari exposar-los conjuntament, amb la mostra dels “Caprichos” de Goya i, com a resultat d’un procés de col·laboració entre la Diputació Provincial de Saragossa, el Consorcio Cultural Goya-Fuendetodos i el Museu de Reus. L’Institut Municipal de Museus de Reus va prestar la col·lecció de gravats de Marià Fortuny amb motiu de l’exposició que va tindre lloc el passat 28 d’octubre de 2016 i fins el 8 de gener de 2017, a la Sala d’Exposicions Ignacio Zuloaga de Fuendetodos, amb el títol “Mariano Fortuny. Aguafuertes. 1861-1874”.
