El Campanet sempre ha estat un espai de referència urbana, de molt de trànsit. Les campanades avisaven als vianants de l’entorn. Punt neuràlgic de referència per a molt treballador en èpoques en que els rellotges de polsera i de butxaca (més incòmodes de consultar) no eren habituals. D’aquí ve l’anar a toc de campana per arribar al treball. La plaça del Rei, més el Condesito i l’edifici de La Caixa van marcar una època. Més tard “L’Equitativa”, seu del Banc Exterior, formava el decorat de l’indret. Recordem el “Bar Kursaal”, la fleca de l’Ossó, la botiga del “Parisi” i el quiosc del Gort, font de novetats i de l’humor local, desenvolupat pels “Savis del Campanaret” (Gort, Botet, Vidiella, Salomó, Salvat i altres que no recordo). La idea de “l’Espetec” per competir amb el coet “Sputnik”, que els russos van enviar a la Lluna, i que alguns mitjans foranis es van prendre seriosament. També cal destacar el laboratori “Els Ceps ” del senyor Solé, “governat” pel polític d’esquerres catalanes Lluís Mas, “fill de la llevadora”, esportista defensor dels Ploms.
Un sector on s’hi coïen moltes de les coses que passaven a Reus. Però no podia faltar l’eterna rival del Gort; coneguda com “la valenciana”, persona de “vida fàcil” que passejava “cupidos” pel carrer i que va tenir durant temps la seu a la “Torre” del Campanaret i l’entrada pel carrer de l’Amargura. Diuen les males llengües que a persones conegudes se les havia vist sortir corrent amb els pantalons a la mà. Fets que estaven presents a les esporàdiques publicacions, meitat en broma i meitat serioses, de l’amic Gort. També hi jugava un paper important el carretó del senyor Chacón, amb llaminadures a base de cacauets, xufles, caramels i altres productes que els vianants i espectadors del Cine Kursaal compraven aprofitant els descansos de les sessions de cine.
