Sortirem de l’ermita de Sant Joan del Codolar per enfilar-nos cap al Montsant pel grau de la Montserrat. Aquest sender, molt directe, ens farà pujar fort fins al peu de la cinglera, que superarem fàcilment per un pas que trobarem caminant cap a l’esquerra.
Un cop dalt anirem en direcció a la Cova Santa i el Crist de la Sang, figura que al mateix temps fa de taula d’orientació. Des d’aquí surt, en direcció nord-est, el sender que baixa cap al barranc de la Bruixa.
Ens anirem endinsant en la boscúria mentre descobrim els primers teixos dels molts que veurem. En una bifurcació senyalitzada podem triar entre baixar pel costat obac (esquerre) o solà (dret). Continuem per l’obac, més curt, però interessant per la vegetació. Passem la balma del Pedret i després d’anar força planers, el sender acaba baixant ràpidament per sortir a la pista del barranc dels Pèlics.
Des d’aquí ens arribarem a la Cova de la Bruixa, en realitat una gran balma, acompanyada d’un bonic salt d’aigua (sempre que hagi plogut, és clar).
Tornem enrere, cap a la pista, i arribem fins on s’acaba. Agafem el sender que puja cap amunt, a la nostra esquerra, tot endinsant-nos pel barranc de les Falles.
En una altra bifurcació, un cartell de fusta molt ben fetet (amb flors pintades i bona lletra), ens assenyala el Camí de la Bruixa. Tot de petites fites ens aniran indicant per on cal anar passant.
El sender puja molt dret entre còdols i bosc fins arribar a la carena situada entre els barrancs de la Bruixa i dels Forats. Seguint les fites, anem caminant sobre el llom, des del qual, en un dia net de boira, les vistes són fantàstiques. Després d’un últim tram carener més estret (però suficientment ample per no patir en excés), ja veiem la Serra Major, on arribem de pla.
Ara, sense despistar-nos, ja només ens queda arribar fins a la Cova Santa i d’allí agafar el GR en direcció a Cornudella. Baixarem pel grau del Tomaset fins que, ja força avall, en una cruïlla ens desviarem cap a l’esquerra per dirigir-nos cap a Sant Joan del Codolar.
