La calamenta (Satureja calamintha) és una herbàcia de dos pams que floreix a finals d’estiu i crida l’atenció per la vivacitat dels seus pètals rosats i púrpures en un època amb poca floració en la major part d’hàbitats.
Les flors creixen en les axiloles de les fulles, dalt d’uns peduncles prims i llargs. No té tantes exigències d’humitat com la menta i pot créixer en vores de camins, clarianes i marges de bosc.
Les fulles són ovalades i dentades i deixen a la mà un fresc aroma que recorda la menta i la tarongina. Es pot reproduir per llavors i per allargament del seu propi rizoma.
Actualment ha perdut reputació medicinal, però en altres èpoques s’utilitzava com remei contra els espasmes nerviosos, els acúfens (xiulets a l’oïda), mals de ventre… També formava part dels compostos vulneraris que servien per curar ferides i llagues. Es considera una planta digestiva, tònica i sedant. El seu oli essencial s’utilitza com remei estomacal, per a gasos i còlics. També per a relaxar el sistema nerviós i l’insomni.
