Maria Lluïsa Amorós
L’escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós acaba de publicar ‘Berenar sota les moreres’. Parlem amb ella sobre la novel·la, la seva metodologia d’escriptura i el seu públic.
Com definiries ‘Berenar sota les moreres’?
És una novel·la que transcorre en molts llocs diferents. Els seus personatges són dones amb unes vides apassionants, dones d’una generació, que té la meva edat, que de joves vam trencar moltes coses de les generacions anteriors: teníem molts tabús i limitacions
que vam intentar trencar i vam aconseguir molts canvis. Dones que tenen relacions precioses, modernes, a les que passen coses. Penso que hi ha molta tendresa. Les
moreres s’han fet velles com elles i en són plenament conscients. Arriba un moment, després d’aquell berenar, que reflexionen i pensen ‘La vida ha valgut la pena?’, ‘He aconseguit el que pretenia?’, ‘Sóc aquella noia trencadora que es volia menjar el món?’. El
lector descobreix el món interior d’aquestes dones que no s’acaben revelant entre elles.
Per la seva temàtica i personatges és una novel·la adreçada a un públic femení adult?
No. És per a tots els públics. A les dones protagonistes els passen coses que poden interessar no només a les dones sino als homes també. D’altra banda no és un llibre juvenil però la gent jove sí que el pot llegir. No em refereixo a joves de 12-13 anys, ja que no els
agradarà, no els interessarà: l’han de llegir quan tinguinl’edat adient.
Quin ha estat el seuprocés d’escriptura?
Ja tenia la idea guardada quan escrivia la meva anterior novel·la, ‘La casa de Rose Warren’, m’hi vaig posar després. Penso que és una qüestió de treball. Hi ha gent que parla ’inspiració…la inspiració si treballes i tens facilitat sorgeix: és una fluidesa que de moment
tinc i que espero conservar. Sempre he tingut molta imaginació, des de petita.
La inspiració està sobrevalorada?
A vegades sí, depèn de com ho enfoca la gent. Pot passar que et trobis en algun lloc i vegis o visquis quelcom que t’agradaria escriure, en prens nota i quan ets a casa la desenvolupes
però com apuntes, està sobrevalorada.
Has escrit novel·la juvenil i adulta, en quina et sents més còmoda?
Em sento còmoda en totes. Vaig començar amb literatura juvenil perquè vaig pensar que em trobaria més còmoda . És més breu i més linial però no més fàcil, ja que ha de connectar amb un públic jove i té la seva dificultat. En l’adulta t’has de documentar molt
i canvia la manera d’aprofundir en el tema. A més el procés d’escriptura és molt més llarg, és diferent. Ara que estic jubilada tinc més temps i treballo constantment: vuit hores diàries. Tinc una sèrie d’idees i puc triar quina temàtica i quina d’elles em ve de gust
tractar i m’hi poso. Cada dia escric però no per disciplina sino perquè m’agrada, em fa
sentir molt bé.
Com creus que reaccionarà el teu públic?
De moment les persones que l’han llegit s’ho han passat bé. Alguns alumnes em deien ‘quan llegeixo les teves novel·les és com si et sentís a classe’ i sempre m’ha fet molta
il·lusió. Algunes persones grans també m’han dit ‘quan llegeixo les teves novel·les és com si t’escoltés parlar’. D’altra banda, quan assisteixo a clubs de lectura arreu de Catalunya,
els lectors han llegit les meves novel·les i es com si em coneguessin, i em fan sentir-me propera. M’ho passo molt bé perquè em coneixen a través dels meus personatges
encara que no sigui jo.
