Al seu dia ja vaig parlar de la Buguenvíl·lea, en aquest article ho faré d’una manera més extensa. Les dues espècies més comunes són Buguenvíl·lea glabra i Buguenvíl·lea spectabilis. A partir d’aquí, les varietats que podem aconseguir el dia d’avui són unes quantes i variades, sobretot en els colors de les bràctees que van des de violetes, fúcsies, roses pàl·lids, taronges, vermelles, grogues, etc.
El que té de bo aquesta trepadora és que gràcies a aquesta característica podem formar-la i dirigir-la per on millor ens convingui. Podem tenir un arbust aïllat o embullar-la pels reixats del nostre jardí o per la façana de la casa. A més, gràcies al seu ràpid creixement, cobrirem una gran superfície en un període de temps relativament curt.
La flor és blanca i petita. Les bràctees vermelles són les que vesteixen, no les flors. La buguenvíl·lea és una trepadora llenyosa que associem a llocs estiuencs perquè necessita climes càlids o temperats, amb hiverns suaus sense severes i continuades gelades. En funció del tipus de clima, la buguenvíl·lea podrà florir més o menys temps. Si ens trobem en climes càlids, sense molts contrastos estacionals, podrem veure flors fins a l’hivern. Si conreem la buguenvíl·lea en tests, si hi ha risc de gelades, millor protegir-la en zones interiors. Necessita moltíssima llum, com més, millor. Hem d’orientar-les ben perquè tinguin un bany de sol abundant. La falta de llum ocasiona la caiguda prematura de les fulles, arribant fins i tot a no florir si la deficiència és molt alta. Si l’estiu és molt sever, s’assecaran les bràctees. Necessita la humitat ambiental. El reg no és molt exigent si està plantada directament en el sòl del jardí. Encara que és una planta que aguanti bé la falta de reg, tot depèn de les condicions. Regar a l’estiu una o dues vegades per setmana. A l’hivern es pot regar però molt poc o gens. En aquest cas es poden establir regs setmanals en períodes no calorosos i augmentar les freqüències a 2 o 3 vegades per setmana a l’estiu.
Pep Aguadé
Naturalista
