QUÈ PLANTEM?
És un híbrid procedent del centre i sud d’Amèrica, amb fulles ovalades molt dividides, que produeix gran nombre de flors agrupades en inflorescències terminals que, segons la varietat, poden ser blanques, rosades, roges, morades o blaves. Hi ha varietats amb les tiges erectes de fins 50 cm d’alçada, però la més utilitzada és la varietat amb les tiges postrades, doncs s’utilitza com a entapissant.
També llueixen en tests, penjades en terrasses i balcons des d’on deixaran sentir la fragància de les flors. És poc exigent amb el sòl, a condició de que estigui ben drenat i humit, no massa perquè és sensible als fongs.
Una vegada establerta al seu lloc suportarà bé certa escassesa d’aigua.
A l’ombra florirà poc, doncs li agrada el ple sol. Resisteix gelades lleugeres de fins -7o però vol clima temperat.
Dura 3-4 anys però es multiplica amb facilitat per llavor, divisió de mata o esqueix i creix amb rapidesa. Adobar la terra a la primavera afavorirà la floració abundant.
El nom del gènere Verbena està relacionat amb el llatí “verbera, -erum” que significa fuet, assot, verga, etc. d’on ve “verbenae,-arum”, que eren els ramellets de plantes sagrades (llorer, olivera, murta, romer, etc.) que duien els sacerdots als sacrificis.
A Europa hi ha la Verbena officinalis amb propietats medicinals i aplicacions rituals i màgiques al món antic i medieval.
La Jardineria del mes
Sembrarem petúnies, coronats, etc.
Plantarem clavells, violetes, malves, dàlies, crestes de galls, etc.
Floració de la majoria de les plantes.
Començarem a regar als matins i als vespres.
Trasplantarem petúnies.
En primaveres plujoses podem realitzar tractaments fungicides.
Es tallen tota mena de flors de primavera.
Continuem podant arbres i arbustos que ja hagin florit.
Continuem un correcte manteniment de gespes amb reg i adob. Cal fer-ho amb adobs rics en nitrogen de forma continuada; per facilitar la feina, podem utilitzar adobs d’alliberació lenta, i estalviarem aplicacions.
Cal fer tractaments desherbants en gespes i altres recintes.
Cal vigilar plagues i malalties, sobretot en anys de molta pluja, així com tenir un especial control sobre pugons i oïdi (cendrosa) en els rosers.
