Avencs i Avencots
És entre la Mussara i la Febró hi ha els anomenats Avencs de la Febró, un lloc força cone- gut i concorregut. Aquestes esquerdes s’han fet tan famoses que fins i tot hi ha instal·lat l’equipament d’una via ferrada. Tot i això, l’avenc principal és accessible a peu i només cal anar en compte a no relliscar. Un cop entre les seves parets, també es pot accedir a una cova bastant gran: en el passat hi havia hagut estalactites; també diuen que va servir d’amagatall al general Prim.
Als Avencs de la Febró s’hi arriba fàcilment des de la carretera, tot i que aconsello deixar el cotxe al refugi o al poble de la Mussara i anar-hi des d’allí, tot fent una petita excursió.
Van camí de fer-se igualment famosos els Avencots. Tot i que per visitar-los es necessita un cert sentit de l’orientació (tant per arribar-hi com per moure-s’hi)… o un track, és clar. Els Avencots formen un complex laberint d’entrades i sortides en ple Motllat de la Pona, que s’estenen al llarg d’una mica més d’1 km. La humitat i la verdor són encara més intenses que als Avencs, amb punts on no arriba la llum directa del sol durant un bon grapat de dies l’any. S’hi pot arribar pujant des del camí ample que va de la Febró a la Mussara, o bé baixant des de la Roca del Migdia després d’haver recorregut gairebé tot el pla del Motllat de la Pona.
Algunes boques són accessibles a peu i en d’altres cal fer servir tècniques d’escalada. Se sap quan s’hi entra, però no quan se’n surt, ja que el temps passarà volant entretinguts tombant pels diversos avencs i esquerdes.
