De la família de les Polipodiàcies, és originària de l’Àsia tropical, Austràlia i Polinèsia. Es tracta d’una falguera. En general les falgueres es cultiven per la bellesa del seu fullatge tant com a planta d’interior, com en hivernacle com en jardins. Cal tenir en compte que la seva mida, forma i aspecte pot ser molt variable.
L’Asplenium és una planta epífita l’aspecte de la qual recorda el niu d’un ocell. És tracta d’una espècie de fronda (fulla d’una falguera) sencera, brillant, de color verd intens, amb les fulles disposades en roseta; cada fronda, lleugerament ondulada i proveïda d’una nerviositat central, pot arribar fins a un metre d’allargada; tot just desenvolupades, les noves frondes són molt fràgils i cal evitar tocar-les. Igual que totes les falgueres, necessita una exposició completament ombrejada però lluminosa; es desenvolupa perfectament a la temperatura que hi ha en l’interior dels habitatges, ja que no resisteix temperatures inferiors als 13-15oC. Cal regar-la amb abundància a l’estiu; a l’hivern sols cal evitar que el substrat s’assequi del tot. Així mateix, cal adobarla un cop al mes, amb fertilitzant líquid a l’estiu, mentre que a l’hivern cal deixar-la reposar.
A l’hora de la seva reproducció es fa a través de la sembra d’espores. La tècnica és difícil i necessita d’una alta especialització.
